Com era més que previsible, la llei d'habitatge, aprovada en l'últim moment de la legislatura i que pretenia, entre altres coses, abaratir els increments en els preus de lloguer i posar a preus més assequibles una oferta molt més àmplia de pisos, està tenint l'efecte contrari al que pretenien els legisladors. Del parc mòbil de lloguer de la ciutat de Barcelona s'ha evaporat, en tan sols un mes, la meitat dels habitatges que hi havia fins al mes de maig passat, la qual cosa és una absoluta brutalitat. El dogmatisme en molts preceptes de la llei d'habitatge va prevaler per sobre del coneixement del mercat que vaticinaven els experts. Ara tot són lamentacions, buscar culpables que es mengin la barrabassada i fer una lectura política que no ajudarà en res els que busquen pis de lloguer.

La llei estava rematadament mal feta i era obvi que una part important del mercat de lloguer optaria per altres alternatives —fins i tot la venda— i que el resultat final seria molt punitiu per a aquells amb unes possibilitats econòmiques més difícils. Encara que són temàtiques diferents, el conflicte recorda molt la llei del només sí és sí. Esclar que molts jutges van actuar de manera malintencionada, alliberant violadors condemnats o rebaixant-los la pena de presó. Però ho van poder fer perquè el Ministeri d'Igualtat va tirar endavant a les Corts un text amb tantes llacunes jurídiques que permetia l'efecte contrari al qual pregonava perseguir. La ministra Irene Montero es va entestar a no fer modificacions legals quan es va començar a veure la magnitud de la tragèdia. Al final, va haver de ser el mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui esmenés la seva ministra de Podemos i va buscar el suport parlamentari d'altres formacions com el PP, Ciutadans i el PNB per rectificar-la a les Corts.

Doncs bé, la llei d'habitatge tenia en origen un problema que els agents del sector ja van pronosticar respecte al lloguer: fàcilment podia produir-se l'efecte contrari al perseguit pels diputats i diputades. I així ha estat. En tan sols un mes, entre maig i juny d'enguany, els pisos de lloguer a Barcelona han caigut un 46%, segons les xifres que té el Col·legi d'Administradors de Finques. Segons Lorenzo Viñas, el president del col·legi, els propietaris de pisos tenen por de llogar-los i la llei no resol el problema de l'habitatge existent, que és sobretot d'oferta, més enllà del preu. Amb la qual cosa, la nova llei pretén ajudar la gent, però pot discriminar els més vulnerables. L'explicació és per a ells molt senzilla, ja que en reduir-se l'oferta de lloguer, els propietaris poden fer un càsting més exhaustiu i excloure les persones que no tinguin un bon salari o un lloc de treball segur, com de fet en part ja passa avui dia.

És clar, ningú no se'n farà responsable, com amb la llei del sí és sí. L'important per al PSOE i Podemos era el discurs. Fer veure que, encara que fos tard i la legislatura ja s'acabava, hi havia hagut una voluntat política. Però la realitat és que el 46% dels habitatges de lloguer a Barcelona s'han evaporat del mercat, menys persones poden llogar pisos aquest estiu i hauran d'abandonar la capital catalana i establir la residència en una altra ciutat. La immobiliària Tecnocasa ha vaticinat que aquest any poden desaparèixer del mercat a Espanya al voltant de 100.000 immobles. El nou govern i les noves Corts ja tenen una primera patata calenta.