Per més que el Futbol Club Barcelona continuï mantenint un inexplicable silenci, és obvi que la denúncia de la Fiscalia de Barcelona, presentada aquest divendres en un jutjat d'instrucció de la capital catalana, contra el Barça i, entre altres, contra exresponsables del club —dos expresidents, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu— en relació amb el cas Enrique Negreira, l'àrbitre que hauria cobrat de l'entitat entre el 2001 i el 2018 més de 7,3 milions d'euros, suposa un salt enorme en la preocupació dels socis, la inquietud de la massa social i el desprestigi reputacional de l'entitat en l'àmbit internacional. La gravetat dels tres delictes que consten a la denúncia —corrupció continuada, administració deslleial i falsedat en document mercantil— marca un evident canvi de registre: ja no som davant d'informacions més o menys tendencioses algunes d'elles, sinó davant d'un procediment judicial en tota la regla.

En un dels paràgrafs més durs de l'escrit de la Fiscalia es diu textualment el següent: "A través dels presidents ARF (Rosell) i JMBF (Bartomeu) el FCB va assolir i va mantenir un acord verbal estrictament confidencial amb el denunciat JMEN (Negreira), perquè, en la seva qualitat de vicepresident del CTA (Comitè Tècnic d'Àrbitres) i a canvi de diners, fes actuacions tendents a afavorir el FCB en la presa de decisions dels àrbitres en els partits que disputés el Club, i així en els resultats de les competicions; àrbitres la designació dels quals per a cada partit de les competicions oficials espanyoles d'àmbit estatal i professional es porta a terme al si del CTA, organisme encarregat, a més, de les avaluacions —en les quals participava el denunciat— per als ascensos i descensos de categoria dels àrbitres, així com de la proposició de candidats a àrbitres internacionals".

Encara que la querella només arriba fins a la presidència de Rosell (2010-2014) això és a causa d'una qüestió tècnica, perquè, si no estigués prescrit el suposat delicte a causa del temps transcorregut, inclouria tots els presidents des de l'època de Joan Gaspart, que va arribar al càrrec el juliol de l'any 2000. Diu el refrany que ase magre, ple de nafres, i és poc discutible que al Barça se li acumulen els problemes aquests últims temps: des dels econòmics per la delicada situació que travessa, fins als institucionals per la manifesta enemistat amb el president de la Lliga, Javier Tebas, tant per temes domèstics del futbol espanyol com per la Superlliga, una iniciativa que topa tant amb els interessos de Tebas com amb els d'Aleksander Ceferin (UEFA) i de Giovanni Vincenzo Infantino (FIFA). Tebas fins i tot ha arribat a assenyalar recentment que Laporta hauria de dimitir si les seves explicacions no eren convincents.

És evident, per tant, que més enllà de la sempre sospitosa casualitat que tot hagi aparegut en un moment que el Barça té moltes opcions de guanyar la Lliga espanyola, el Barça s'ha d'explicar i els seus responsables començar a defensar-ne el bon nom, perquè el que és segur és que els socis, que són els propietaris del club, del que s'explica en la denúncia no en sabien res. Està en joc, encara que soni exagerat, el futur de l'entitat, perquè les conseqüències d'un final negatiu serien devastadores. Ho serien econòmicament, però també esportivament i institucionalment parlant. Hi ha massa interessos i el Barça té enemics massa forts per prendre's el problema a la lleugera, com aparentment ha semblat en algun moment. I encara que la Fiscalia haurà de provar les greus acusacions, la batalla que es dibuixa a l'horitzó amenaça clarament el futur de l'entitat.