Que el congrés de Esquerra Republicana més transcendental, potser, en les últimes dècades s'hagi resolt amb majories superiors al 93% demostra fins a quin punt el partit de Oriol Junqueras, Pere Aragonès, Marta Rovira, Gabriel Rufián, Ernest Maragall o Roger Torrent, per assenyalar un grapat dels dirigents més qualificats, ha canviat d'una organització assembleària en què tot eren divisions en dues meitats irreconciliables a una organització piramidal, estructurada i disciplinada. Per a uns, ERC ha superat la fase de l'adolescència política, per a d'altres s'ha fet pragmàtica i, per a molts, simplement, ha assumit el repte d'un partit que després de guanyar a Catalunya les dues últimes eleccions espanyoles i de ser el primer partit en les municipals aspira a ser la primera formació política al Parlament i aconseguir l'hegemonia de l'independentisme.

Clausurat el congrés, Esquerra ja té les mans lliures per dur a terme la investidura de Pedro Sánchez i transitar pel difícil camí del diàleg amb Pedro Sánchez i amb el PSOE. Una vegada Oriol Junqueras ha deixat clar que la independència de Catalunya és irreversible i un nou referèndum inevitable, la pilota és a totes dues teulades per desescalar a velocitat supersònica l'abismal distància existent entre socialistes i republicans però, alhora, aparentment estan condemnats a entendre's. La clau rau a trobar l'acord precís i les paraules oportunes que facin real i creïble que la repressió a l'independentisme desaparegui per complet i que es durà a terme una negociació per a una sortida política del conflicte.

En contra del que pugui semblar a alguns, Esquerra no ha pres el camí més fàcil, ni probablement el més agraït i còmode per a una part de la seva parròquia. Si, en canvi, el més coherent amb la seva estratègia política dels últims dos anys i que, a més, li ha donat molt bons resultats electorals. En els propers dies veurem un gest de l'Advocacia de l'Estat amb el vicepresident Oriol Junqueras encara que l'element realment diferenciador seria un pronunciament de la Fiscalia General de l'Estat que esmenés el que ha declarat la fiscalia del Suprem respecte a la seva immunitat i en línia amb el que acaba d'establir el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Les paraules de Pedro Sánchez el passat dia 6 de novembre assenyalant que la Fiscalia depenia del govern l'obliguen a a fer bona la seva insinuació. Les declaracions de Carmen Calvo advertint al Suprem que ha d'acatar la sentència del TJUE no poden quedar en un mer pronunciament. Molt més obligat està en línia amb el que ha declarat Sánchez sobre la Fiscalía, el màxim responsable del qual el nomena el govern i té dependència jeràrquica. En una negociació cadascuna de les parts ha d'assumir riscos i Esquerra té, sens dubte, asos importants. El cert és que ha començat per al partit de Junqueras el compte enrere d'una decisió que acabi com acabi tindrà enormes conseqüències.