Des del passat dia 27 de juny, França viu sumida en el caos més absolut fruit d'una revolta que ha provocat un autèntic esclat social. Cada nit i aquest diumenge és la sisena, són detingudes centenars de persones —algun dia s'han apropat al miler—, l'anarquia s'ha apoderat de diverses ciutats les botigues de les quals són saquejades des de París a Marsella, el toc de queda s'ha imposat a diverses ciutats, el transport públic a tot el país deixa de circular a partir de les 21 hores i més de 45.000 agents estan desplegats pels carrers francesos.

Tan sols el desplegament de l'exèrcit, que ja han reclamat alguns partits i diversos alcaldes, remarcaria un esglaó més en l'impressionant desplegament dut a terme per les autoritats, amb escàs resultat fins ara. Un alcalde de la perifèria sud de París, Vincent Jeambrum, de L'Haÿ-les-Roses ha denunciat un atac amb un turisme contra el seu domicili diumenge a la matinada. A la casa es trobaven la seva dona i el seu fill, ja que l'alcalde era a l'ajuntament coordinant la resposta policial als manifestants i la policia investiga els fets com a intent d'assassinat.

Encara que l'àvia de Nahel M., el jove de 17 anys assassinat per un policia a Nanterre i que va ser l'origen de la revolta de carrer, ha fet una crida a posar punt final als aldarulls que sacsegen tot França, res no porta a pensar que pugui produir-se a curt termini. La tensió generada té arrels molt profundes i els joves que habiten a les perifèries de les grans ciutats se senten desemparats i sense un futur digne al qual poder acollir-se. No són com els seus pares que sí que van trobar un futur millor fugint fa dècades de l'Àfrica.

Els joves d'ara se senten condemnats per tota la vida a ser francesos de segona. Sense possibilitats d'accedir a un nivell de vida acceptable. I, davant això, la resposta de l'estat és permanentment insuficient per apaivagar la còlera, la desesperació, l'atur i la misèria en la qual se solen desenvolupar. Un caldo de cultiu per al Front Nacional de Marine Le Pen, que ja s'ha enfilat a la primera posició si ara se celebressin eleccions o de cara a les europees de l'any vinent.

Macron, un polític mediocre i lluny de poder ser considerat un estadista, manca de suficient cintura i la preparació política adequada per revertir la situació, més enllà d'aplicar mesures policials per rebaixar la tensió als carrers. Un horitzó massa negre, just a les portes de les nostres fronteres i tot això en una Europa que va de convulsió en convulsió: guerra d'Ucraïna o el recent motí contra Vladímir Putin.