Les ganivetades que hi ha hagut aquestes últimes hores entre el Palau de la Zarzuela i la Moncloa són, sense cap dubte, la crisi més greu entre la direcció de l'Estat i el govern espanyol de les que hàgim pogut conèixer des de l'aprovació de la Constitució. El Rei i el govern espanyol estan esbombant en públic els creixents desacords, una cosa insòlita en un estat en què tot es juga entre bambolines. Són dos els detonants de la greu crisi institucional: els pressupostos i la Justícia. I tots dos miren per una raó o altra Catalunya i l'independentisme que, perduts els seus partits al seu propi laberint, troba paradoxalment la força en la protesta massiva de catalans cada vegada que el monarca trepitja terra catalana fent ostentós que la monarquia espanyola no hi és benvinguda. La força de la gent per sobre dels partits i una sobtada por escènica per part del govern espanyol.

En el cas dels comptes de l'Estat, és perquè a Pedro Sánchez no li surten els números si en l'equació dels pressupostos no hi entra Esquerra Republicana; per això no vol afegir llenya al foc tal com estan les coses entre la Corona i Catalunya permetent com en anys anteriors que Felip VI assistís a l'acte de lliurament de despatx de jutges aquest divendres a Barcelona. Respecte a la Justícia la irritació del president ve del fet que el Consell General del Poder Judicial, el Suprem o l'Audiència Nacional i les seves respectives fiscalies s'estan convertint, en la seva opinió, en un front judicial contra l'executiu. I pel mig, hi ha la renovació del CGPJ que té bloquejada el PP.

Aquest còctel del govern espanyol vetant el viatge de Rei ha pujat diversos decibels quan Felip VI ha traslladat al president del CGPJ, Carlos Lesmes, que li hauria agradat ser a Barcelona. I fer-ho públic sense cap mena de rubor. Felip VI, saltant-se les atribucions del rei en una monarquia parlamentària on el govern és qui determina els actes als quals ha d'anar. Com en el cas català de l'octubre del 2017, el Rei prenent partit, fent política. En aquell cas en contra dels independentistes i el Govern, en aquest en contra del govern espanyol format per PSOE i Podemos.

La insòlita resposta d'un ministre, Alberto Garzón, retraient-li que maniobri "contra un govern democràticament elegit", acusant-lo d'"incomplir la neutralitat que li imposa la Constitució" i recordant-li que "és aplaudit per l'extrema dreta" es conclou afirmant que així la monarquia és senzillament insostenible. Més prudent, però en la mateixa línia, el vicepresident Pablo Iglesias ha demanat al monarca respecte institucional, és a dir, "la neutralitat política de la direcció de l'Estat". Tot això el mateix dia que La Razón havia publicat que Sánchez ha canviat alguna de les seves regulars audiències amb el Rei per una conversa telefònica o per uns sms.

Garzón no ha sortit del guió, Iglesias tampoc. Sánchez sap el que s'hi està jugant i, segurament, ho ha aprovat. Sap que sense pressupostos cau el seu govern i que, sense una renovació, la cúpula judicial continuarà molt controlada per la dreta. La pandèmia, per un dia, ha donat pas a una crisi institucional sense precedents. I la comunitat de Madrid fent de les seves i desatenent la necessitat de tancar Madrid com li exigeix el govern espanyol. Només un tipus com Sánchez, disposat a pensar sempre primer en ell, és capaç de tenir tants fronts oberts.