La negativa de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Barcelona al projecte de l'Hermitage proposat des del Port no fa sinó afegir-se a una negativa continuada durant els últims cinc anys perquè la capital catalana disposi d'un centre cultural de referència internacional. Per raons que costen d'entendre, l'alcaldessa Ada Colau ha fet d'aquesta iniciativa una batalla de primer ordre des que va arribar a l'alcaldia el 2015. Els que pensaven que això canviaria amb el PSC a l'equip de govern han topat de cara ja que els socialistes s'han limitat a posar-se de perfil amb una còmoda abstenció que permet als comuns mantenir el seu discurs i a ells discrepar, però no gaire.

En els últims anys, hi ha hagut tota mena de projectes per part de l'Hermitage -que, per cert, no és sobrer recordar que altres ciutats com Madrid el volen- i el 'no' sempre ha estat la resposta que se'ls ha donat. Després, si els promotors acaben cansant-se, vindran les llàgrimes o, al contrari, es buscaran mil excuses per no aparèixer ells com a responsables. Que des de l'equip de govern es posin una vegada i una altra obstacles a tot el que pugui millorar que Barcelona sigui un punt de referència en tots els àmbits no deixa de ser un autogol per molta ideologia que hi hagi darrere de la decisió.

Els responsables del projecte del museu, com en ocasions anteriors en què han rebut una negativa, han assenyalat que no es rendiran, la qual cosa és d'agrair si s'evita que facin les maletes, i han assenyalat que continuaran treballant amb el Port i el Liceu per presentar una nova proposta a l'Ajuntament en col·laboració amb les dues entitats de la capital catalana.

Fa uns dies, el rodamon Manuel Valls, de tornada a París, es va veure embolicat en una polèmica gens menor i que revelava com el PSC l'havia "convençut" perquè donés suport a la reelecció de Colau. Jaume Collboni va detallar que havia pactat amb Valls la investidura de Colau a canvi que aquesta aparqués el suport que havia donat en el passat al procés. Tot a canvi del fet que el guanyador dels comicis, Ernest Maragall, no assolís l'alcaldia. Encara que Colau ha dit que no en sabia res és evident que ho sabia tot i només fa falta veure el recorregut del seu segon mandat.

Barcelona es pot defensar de moltes maneres, certament. Però és difícil entendre que una d'elles sigui estant en contra de totes les iniciatives que sorgeixen per treure-la de la decadència a què inexorablement sembla encaminar-se.