L'idil·li entre Pedro Sánchez i Inés Arrimadas per tirar endavant els pressupostos generals del govern, els primers que presentarà a les Corts el flamant executiu d'esquerres, sembla que no és del grat de la formació de Pablo Iglesias. Després de setmanes de flirtejos entre el PSOE i Ciutadans sembla que Podemos ha decidit donar un cop a sobre de la taula i llançar un envit als socialistes: amb ells que no comptin per tirar endavant els comptes si no s'aparquen les converses amb el partit de Arrimadas i torna a la majoria parlamentària que va propiciar la moció de censura a Rajoy o la investidura de Pedro Sánchez.

Si és una catxa o un envit en tota la regla ho sabrem en les properes setmanes. En qualsevol cas, és el primer moviment que remarca un cert perfil polític de la formació morada, clarament desplaçada dels centres de decisió rellevants del govern, amb un paper molt subsidiari a l'executiu i sempre dependent de la decisió que acaba imposant el PSOE. I encara que aquest govern, que s'autodefineix com el més d'esquerres de la història d'Espanya, no ha comptat amb Podemos, per exemple, ni per tancar l'acord amb Europa, ni per a la coordinació de l'inici de curs escolar, ni per a la gestió de la pandèmia i els morats han callat. Ara sembla que aquesta situació arriba a la seva fi.

Dubto molt que Sánchez, que s'ha aclimatat magníficament a les exigències del deep state i que sempre va veure Podemos com un problema, estigui tremolant amb l'advertiment de Podemos. És més, sospito que fa temps que el president del govern ha conclòs que l'experiència del govern amb Pablo Iglesias i els seus nois pot tenir data de caducitat si es posen molt pesats i volen una mica més que unes cadires al Consell de Ministres i unes desenes d'assessors. No li molesta tenir-los en una posició política irrellevant, però una altra cosa és que vulguin prendre decisions.

La crisi econòmica, els rebrots del coronavirus i les pressions europees —atenció al paper de la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño— van sembrant el terreny perquè l'idil·li entre Sánchez i Arrimadas no sigui una cosa passatgera. I allà hi ha el PP de Pablo Casado, amb aquest vell i buit retorn al centre, i els barons territorials oberts a donar oxigen a Sánchez si trenca amb Podemos. Pablo Iglesias faria bé a mesurar les seves forces i mirar si té terreny ferm. Perquè les conviccions de l'inquilí de la Moncloa són conegudes de sobres.