Aquest diumenge, un dels periodistes que millor coneixen Barcelona, Eugeni Madueño, avui jubilat, explicava en un tuit que dissabte a la nit havia abaixat la persiana definitivament l'únic bar de la Dreta de l'Eixample regentat per la mateixa família des de fa 70 anys. Era a la cantonada Diagonal-Girona i el seu propietari, Carles, li havia explicat, entre deprimit i derrotat, que havien resistit un any les pressions del fons voltor que havia comprat tot l'edifici per convertir-lo en apartaments turístics. Un altre més, segons Madueño, en un barri que perd la identitat i la vida per convertir-se en un parc temàtic.

No puc estar més d'acord amb la reflexió del veterà periodista, narrador durant diverses dècades de les transformacions socials a Barcelona i a l'àrea metropolitana. És oriünd de Santa Coloma de Gramenet, i bon coneixedor dels moviments veïnals, als quals ha seguit i informat amb una precisió gairebé quirúrgica. Les ciutats s'uniformitzen, es fan més pobres, amb la desaparició dels establiments emblemàtics, reconeguts per la gent no només pels anys que fa que són oberts, sinó perquè han estat capaços de deixar-hi empremta, d'esdevenir un senyal d'identitat. El bar restaurant Jofama oferia menjar casolà, català i de mercat i servia esmorzars, dinars i sopars.

En aquesta Barcelona cada vegada més anodina, sense personalitat i que tendeix a assemblar-se a altres grans ciutats on no es distingeix el comerç local, hi han anat desapareixent una infinitat d'establiments recordats i volguts com el Cinema Texas, el restaurant Cal Lluís del Raval, la camiseria Xancó de la Rambla, l'herboristeria del Rei de plaça Reial, la cistelleria Germanes Garcia, el restaurant Sagarra, El Gran Cafè, la Casa Calicó o La Casa de les Sabatilles. Hi ha 209 negocis històrics a la capital, 30 de gran interès patrimonial, però després hi ha tots aquells que també formen part del paisatge de la ciutat i que es troben, arribat el moment, desproveïts d'una ajuda i sense cap protecció.

En un escrit penjat a la façana del bar Jofama, Anna, la neta dels fundadors, explica com el seu avi va morir sense saber què era el descans, "perquè darrere de qualsevol petit negoci hi ha molta suor i molt sacrifici". Després va seguir el Carles, el seu pare, fins aquest dissabte. "On hi havia famílies i vida, ara només queden apartaments de lloguer turístic i un fons voltor ha aconseguit, finalment, fer-nos tancar", escriu. Més enllà dels que el coneixien i que ho han recordat aquestes últimes hores a Twitter, Jofama no era un lloc famós. Però sí que era un lloc estimat.

Alguna cosa caldrà fer per impedir aquest degoteig continu d'establiments que es tanquen i que en condicions menys hostils haurien continuat fent servei i sent una característica del petit comerç de Barcelona. Les ciutats són singulars pel que tenen que les fa diferents. Aquesta distinció continua sent necessària i cal protegir-la.