Quatre prèvies. Fa bé la consellera d'Educació, Esther Niubó, en convocar la mesa sectorial amb els sindicats educatius per intentar desbloquejar les 17 jornades de vaga convocades per a les pròximes setmanes? Sens dubte, sí. Fa mal el sindicat USTEC, el majoritari en el sector, en posar per davant que la convocatòria arriba tard i sense propostes concretes en comptes de mostrar una disposició total a assistir-hi? Sí, fa mal. Erra el Departament en endarrerir fins dijous una reunió demanada la setmana passada per al dilluns a tot estirar? Una disposició sincera al diàleg obligava a apressar la convocatòria de la mesa sectorial. I, finalment, és exigible al Govern i, més concretament al departament d'Interior, una explicació força més completa que la que s'ha facilitat sobre la infiltració de Mossos d'Esquadra en les assemblees de la USTEC? Ja fa dies que el Govern hauria hagut d'explicar per què la policia autonòmica va fer just el contrari de protegir drets fonamentals com el de reunió o el de vaga.

Era important fixar aquest quadre general de la situació perquè la realitat és prou polièdrica perquè no es pugui veure des d'un únic angle. Entre altres coses, perquè les jornades de vaga convocades per la USTEC, que han estat el detonant de la situació al final de curs als centres educatius, han quedat superades per la infiltració policial en l'assemblea dels docents. Aquest fet, d'una enorme gravetat, ha demostrat que sobre un error anterior, com era no negociar, encara se'n podia cometre un altre de més greu, com col·locar el cos de Mossos d'Esquadra en una situació límit.

Ja fa dies que el Govern hauria hagut d'explicar per què la policia autonòmica va fer just el contrari de protegir drets fonamentals com el de reunió o el de vaga

Jo no sé quantes vegades s'ha adoptat una decisió policial operativa d'aquesta naturalesa, però qui ho va decidir ha comès un error greu. La manera en què han reaccionat els aliats del Govern, exigint dimissions, començant per la del director general de la Policia, Josep Lluís Trapero, ha col·locat la consellera Núria Parlon i el president Salvador Illa en una difícil tessitura. El fet que la pressió vingui, a més, de Junts per Catalunya, d'Esquerra Republicana i dels Comuns redueix enormement el marge de maniobra del Govern. Sobretot perquè en els pròxims dies Oriol Junqueras haurà de fer oficial el seu sí als pressupostos generals de la Generalitat, d'acord amb el compromís que va assumir amb Salvador Illa quan els va retirar per tornar-los a presentar passades les eleccions andaluses.

Aquest moment està a punt d'arribar, ja que el diumenge 15 tindran lloc les eleccions a Andalusia. I pel camí sembla que aquella exigència de la cessió del 100 % de l'IRPF per aprovar els comptes públics també ha desaparegut. A canvi d'aquell compromís de Pedro Sánchez que no va arribar, sembla que n'hi haurà un altre del Govern relacionat amb les infraestructures i la Línia Orbital Ferroviària que connectaria diverses comarques dels voltants de Barcelona sense passar per la capital. Junqueras ha arribat a dir que si Trapero no dimiteix, li tocarà al president Salvador Illa destituir-lo.