El fet que després de molts anys un alcalde de Barcelona aconsegueixi aprovar el baròmetre municipal, encara que sigui amb un 5,1 i en tercer lloc, darrere d'Ernest Maragall (5,3) i de Xavier Trias (5,2), té molt a veure amb els decibels que ha baixat la tensió a la capital catalana i l'artificial bipolarització creada per la seva antecessora, Ada Colau. Durant quatre anys, l'alcaldessa va suspendre tots els baròmetres municipals —aquesta vegada, també, 4,3— i tot i que bona part dels problemes es mantenen, el que els ciutadans reconeixen és que el clima existent és diferent i, en un període tan curt, es considera suficient. El fet que els exèrcits dels rivals s'hagin quedat sense el seu pal de proa, sense dubte, també ha d'ajudar. Maragall deixa l'acta de regidor aquesta setmana, Trias ho farà en els primers mesos de l'any vinent i Colau, sense destí conegut, tot i que amb un cert rum-rum de fons que apunta que el seu futur podria estar a Europa, tampoc no està exercint ni com a líder d'un partit de govern ni de l'oposició.

Encara que la valoració de Collboni és bona, té per davant dos problemes de gran envergadura. El primer, decidir amb qui governar la capital catalana, ja que els seus deu regidors són molt lluny de permetre-li continuar manant en solitari. Serveix com una situació transitòria, en la qual no s'han d'aprovar qüestions cabdals i es poden endarrerir uns mesos els anuncis, però per a poca cosa més. No ha amagat que les seves preferències serien un govern amb els comuns i amb Esquerra si bé moltes mesures d'aquests mesos les ha aprovat amb Trias per Barcelona. Aquesta manera de fer equilibris té els mesos comptats, ja que ni uns ni altres es conformaran a tenir una cama en cada lloc i haurà d'escollir, una cosa que amb les eleccions catalanes a l'horitzó també tindrà la seva importància.

Junts torna a la seva quarta posició, després del PSC, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana

Si aquest problema és important i marcarà el rumb del seu mandat, tampoc és menor l'enorme preocupació en un tema com és la inseguretat. El 27,7% dels barcelonins el situen com el problema principal i, el que és més greu, ja s'està visibilitzant com un punt molt important a l'hora de captar empreses estrangeres de certes dimensions o alts directius. Només cal escoltar el que s'explica entre les patronals per veure que no és pas una simple anècdota i que, a més, Barcelona surt molt perjudicada en les comparacions amb Madrid, on la seva escala de malestar són la neteja, el trànsit i la contaminació i valoren la seguretat amb un excel·lent 7,3.

És cert que cal fer un cas relatiu a què passaria si ara hi hagués eleccions municipals, però no s'ha d'ignorar el pronòstic que es fa. És evident que el fenomen Trias ha desaparegut de l'equació, ja que malgrat la seva victòria electoral del mes de maig passat, ni és alcalde ni serà de nou candidat. En aquesta circumstància, Junts torna a la seva quarta posició, després del PSC, Barcelona en Comú i Esquerra Republicana. No és estrany, ja que abans que l'exalcalde Trias fes el pas i acceptés ser candidat, el partit de Carles Puigdemont i Jordi Turull es movia en aquests paràmetres. És evident que la inèrcia no li tornarà la posició del mes de maig passat i han de retirar-se al racó de pensar. La segona posició dels comuns també és coherent amb la força que han demostrat a Barcelona des de 2015 i Esquerra Republicana millora posicions, fonamentalment, perquè Trias li va robar la cartera, i sense Trias molts votants tornen a la seva posició més natural.