Tot i que costa saber si som al final de la guerra a la Franja de Gaza i, en conseqüència, cal ser enormement cauts, és evident que l'acord de pau entre Israel i Gaza i l'inici de l'alto el foc, en les pròximes hores, és una molt bona notícia. Sembla que el llenguatge amenaçador de Donald Trump cap als dos bàndols, més cap a Hamàs que cap a Netanyahu, ha tingut resultat i, per tant, no cal ser gasiu a l'hora de donar-li el mèrit i el reconeixement que es mereix. Ha funcionat més el garrot que la pastanaga, i ara, una vegada entri en vigor la implementació de l'acord, es procedirà a la suspensió total de les hostilitats de manera bilateral, amb mediadors dels Estats Units, Qatar, Egipte i Turquia. Després, es durà a terme l'alliberament dels ostatges israelians a Gaza i a un intercanvi d'aproximadament uns 2.000 presoners palestins a Israel, en un termini fixat de 72 hores després de l'aprovació formal pública de l'acord per les parts.

El pas següent serà la retirada de les forces israelianes fins a una línia acordada com a senyal de desescalada, i s'obriran corredors humanitaris supervisats per mediadors internacionals per a l'entrada d'ajuda a Gaza. Si tot això surt bé, tindrem el primer senyal que potser sí que el futur a l'Orient Mitjà pot canviar i la pau pot obrir-s'hi pas, encara que sigui amb moltes, moltes, dificultats. Com passa sempre en aquesta mena de conflictes i amb una proposta de pau tan extensa de 20 punts, que veurem com s'aplica, hi ha guanys i pèrdues per totes dues parts. Moltes necessitaran temps per poder confirmar-se com a definitives, però n'hi ha algunes que són evidents. Per a Israel, entre els guanys hi ha demostrar que està en condicions de crear un desequilibri militar a la regió, com ha demostrat en suportar diversos conflictes alhora al Líban contra Hezbollah, al Iemen amb els houthis i de tensionar els seus atacs amb l'Iran. En tots ells va eliminar enemics importants amb una participació acreditada en atacs contra Israel. També és un guany clar l'acord per posar fi al domini de Hamàs a la Franja de Gaza i l'assumpció per part d'un òrgan tecnocràtic independent del control del govern a la zona.

Potser sí que el futur a l'Orient Mitjà pot canviar i la pau pot obrir-s'hi pas encara que sigui amb moltes, moltes, dificultats

Pel camí, l'estat hebreu s'ha deixat dosis importants de simpatia en una part de l'opinió pública mundial, també als Estats Units, on no havia passat mai. Això per no parlar de les acusacions al seu govern de cometre un genocidi contra la població palestina, després de l'assassinat de més de 60.000 habitants de Gaza i l'estat de fam a la zona, amb la mort continuada de nens. Sobre el primer ministre Netanyahu pesa una ordre de detenció de la Cort Penal Internacional. Hamàs ha demostrat resiliència i una capacitat operativa gens menor, però, en canvi, ha pogut constatar com anava perdent aliats de la zona i no ha tingut més remei que acceptar el pla de Trump. Pel camí ha perdut múltiples dirigents importants, així com fundadors del moviment i estructura militar. El 90% de la seva infraestructura de la Franja ha quedat destruïda i la promesa reconstrucció requerirà molt de temps. Res no serà igual per a l'organització terrorista si la pau es consolida.

Per raons òbvies, la satisfacció per l'acord és global entre els optimistes, els pessimistes i els escèptics. Ningú no vol quedar fora d'una cosa que fa poques setmanes semblava impossible, encara que l'hagi liderat algú tan polèmic com el president dels Estats Units. Fins i tot els més àcids amb Trump, que no són pocs, aplaudeixen l'èxit, tot i que l'acord estigui als antípodes del que ells han estat defensant. Aquí, Europa està en una posició enormement difícil. El seu paper ha estat inexistent, ningú no ha comptat amb ella i ha demostrat que la seva intermediació és perfectament prescindible. Brussel·les baixa un graó més. Espanya també ha estat en fora de joc i només cal veure que mentre el govern posava tots els focus en la flotilla i es multiplicava en declaracions, s'estava coent un dels acords més importants de les últimes dècades. Per bé que tots sabíem que l'horrorós conflicte de Gaza ha estat per a la política espanyola un conflicte en clau de política interior.