Ni el president Pedro Sánchez ni cap dels quatre ministres convocats pel Parlament per retre compte de l'ús del programari Pegasus per espiar polítics independentistes no compareixeran a la comissió de la cambra catalana creada amb aquest objectiu. L'excusa que ha donat la Moncloa és que ells només reten compte al Congrés dels Diputats i al Senat, les dues cambres legislatives espanyoles en les quals periòdicament els grups parlamentaris els poden formular preguntes. És evident que és una via escapista i que té molt de postureig: bloqueges qualsevol comissió d'investigació a les Corts, on ja tens PP i Vox sempre disposats a ajudar, i al Parlament se li contesta que és una cambra de competències restringides i aquesta queda fora de les seves competències.

Així es tanca la carpeta. Quan es van plantejar tant per part d'Esquerra com de Junts la convocatòria a la comissió de Pedro Sánchez, Nadia Calviño, Yolanda Díaz, Margarita Robles i Fernando Grande-Marlaska ja era previsible un cop de carpeta així. Però calia citar-los per tenir constància de la negativa. Veurem ara què passa amb altres càrrecs de l'estament judicial, membres d'anteriors governs i tota una tirallonga de personalitats espanyoles que podrien aportar llum sobre l'espionatge del Catalangate. Però llum és, segurament, el que menys estan disposats a permetre càrrecs que ho han estat de governs espanyols del PSOE i abans del Partit Popular sota la presidència de Mariano Rajoy, qui, d'altra banda, també ha estat citat.

No deixa de ser sorprenent aquesta actitud espanyola just en un moment en què la Comissió Europea acaba de recordar que, tal com assenyala el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la simple referència a la unitat nacional per part dels estats membres, no és suficient per excloure l'aplicació del dret de la Unió Europea. És a dir, les garanties que figuren al Conveni Europeu de Drets Humans no poden ser trepitjades enarborant com a única bandera una inconcreta seguretat nacional i aprofitar aquesta situació per practicar un espionatge il·legal.

La CE segueix amb detall la comissió d'investigació del Parlament Europeu que Espanya ha intentat dinamitar, negant-li documentació o fent-li difícils les feines d'investigació. Tots els camins porten al mateix lloc en el cas de l'espionatge contra els independentistes catalans: negar els fets, amagar informació, desqualificar les investigacions i blindar les persones que poden estar al cas de l'espionatge que s'ha practicat. Són les quatre cantonades que apuntalen el que s'amaga sota de la catifa de la corrupció del cas més gran d'espionatge que s'ha conegut a Europa.