Que l'ex ministre de Sanitat i candidat del PSC, Salvador Illa, es negués a realitzar-se un test diagnòstic d'antígens abans del debat de TV3, com havia sol·licitat el comitè d'empresa a tots els candidats, ha estat una decisió de molta transcendència més gran de la que el seu propi equip podia sospitar. Primer, perquè els altres vuit candidats es van fer la prova sense cap problema i desconeixent que un dels participants s'hi havia negat. Però, en segon lloc, el que és més important: per què no va voler fer-se-la? I sobre aquest particular, l'exministre no ha donat una explicació clara. Al contrari, ha estat més aviat confús a l'hora de parlar del protocol sanitari i que no està previst realitzar proves en aquests casos ja que no presenta símptomes ni ha estat en contacte amb cap positiu. Res diferent dels altres vuit candidats que es van sotmetre sense més problemes al test del coronavirus. La manera esquiva com ha contestat Illa ha generat un dubte raonable -que la campanya, com és normal ha amplificat- sobre si hi ha motius ocults. I, fins i tot, si s'hauria vacunat.

Illa ha d'aclarir-ho i és exigible que així ho faci per aparcar un tema que es pot contestar ràpidament amb un sí o amb un no. Sobretot, perquè el silenci no fa més que donar pàbul a pensar alguna cosa rara i potser tan sols es tracta de falta de reflexos del seu equip de campanya. En un moment que hi ha hagut vacunacions de polítics, militars i sacerdots, que no eren preferents, i han utilitzat la seva influència per alterar l'ordre lògic, Illa deu una resposta que és molt senzilla a l'opinió pública catalana.

Com també deu una explicació la Casa Reial sobre la seva decisió d'enviar l'hereva al tron d'Espanya a estudiar el batxillerat en un internat de Gal·les, al Regne Unit. La notícia era tan sucosa que un kyron -rètol- sobreimpressionat de Televisió Espanyola (TVE) deia: "Leonor se va de España, como su abuelo [Joan Carles I]". L'administradora de l'ens, Rosa María Mateo, es va disculpar, però el cert és que el periodista va dir en molt poques paraules una obvietat. No deixa de ser estrany que la monarquia espanyola es tiri pedres a sobre un dia sí i un altre també. Ni era el moment, ni és el lloc. El mal moment, és obvi. Amb l'avi fugit d'Espanya per presumpta corrupció, com menys notícies com aquesta millor. Els temps han canviat i, almenys, haurien hagut de tenir la sensibilitat d'esperar una mica a veure si la crisi econòmica actual baixa una mica. En segon lloc hi ha la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea amb el Brexit, una cosa que deixa a la monarquia espanyola en molt mal lloc pel que fa a la seva lleialtat europeista. Però és que, a més, a Gal·les va triomfar àmpliament el no el referèndum sobre la permanència a la UE, cosa que no va succeir a Escòcia o a Irlanda del Nord.

El tercer actor de la campanya està sent la Fiscalia. No pel que ha fet sinó per la seva actitud acurada i sense interferir a la campanya amb la semillibertat dels presos polítics que van sortir amb tercer grau el passat 29 de gener. Està fent el correcte, sí, però és tan estrany que acaba sent una novetat. Potser algú ha recomanat prudència fins al dia 15 perquè un moviment contundent no acabi actuant com un bumerang en l'operació de l'estat per derrotar l'independentisme i poder acabar amb un govern de Junts i Esquerra. Res no passa per atzar, una altra cosa és que succeeixi per error, i en temes com aquest, el PSOE no és tan matusser com el PP. Que se note el efecto sin que se note el cuidado, que deia Felip V.