L'esperada decisió del govern espanyol sobre l'opa hostil del BBVA al Banc Sabadell ja és aquí: el Consell de Ministres presidit per Pedro Sánchez ha reblat el clau aquest dimarts pel que fa a les condicions imposades per la Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) que se substancien en vetar la fusió de les dues entitats per un període de tres anys —que poden fins i tot ampliar-se fins als cinc— i impedeix la materialització d'acomiadaments dels treballadors vinculats a l'operació bancària i el tancament d'oficines. Durant aquest temps de tres anys, es garanteix que el Sabadell sigui un banc separat, operant ambdós amb marques separades, balanços i estructures jurídiques intactes fins a 2028, la qual cosa, a la pràctica, qüestiona alguna de les sinergies que havia apuntat el banc madrileny al seu fullet d'opa a l'entitat vallesana.

La decisió del govern espanyol no tanca definitivament les possibilitats que l'opa continuï endavant. Un període de tres o cinc anys sense poder culminar la fusió és un obstacle no menor, però deixa un terreny de joc a l'entitat presidida per Carlos Torres si vol continuar a la partida. El mercat va premiar el BBVA (2%) en conèixer-se la decisió del govern i va castigar el Sabadell (-0,5%), però al tancament del parquet el BBVA pujava un 2,54% i el Sabadell recuperava posicions i tancava en verd (0,45%). A aquella hora, el BBVA estava analitzant la decisió del govern espanyol i la seva posició sobre si continuava endavant o no amb l'operació que també inclou, a més de mantenir el rèdit a pimes, reportar informes periòdics al govern espanyol, detallant que totes les condicions s'estan complint.

El BBVA ha de decidir si continua endavant o no amb l'opa, plantejada inicialment com la gran fusió bancària espanyola

En aquestes condicions, el BBVA ha de decidir si continua endavant o no amb l'opa, plantejada inicialment com la gran fusió bancària espanyola. Continuar endavant sense fusionar és, evidentment, una opció i voldria dir que Carlos Torres recull l'envit del govern espanyol. O sigui, que encara hi ha marge perquè l'operació sigui rendible, encara que les sinergies inicials de 850 milions anuals s'hagin reduït substancialment. El Sabadell l'apressa perquè es pronunciï per saber si hi ha una última batalla que dirimirien els accionistes o no. En aquest context, no és ni de bon tros irrellevant que el Sabadell està explorant la venda de la seva filial britànica TSB en una operació que segueix amb interès la CNMV perquè si arriba a realitzar-se l'operació sigui conforme al compliment de totes les obligacions legals. La venda podria generar uns ingressos superiors als 2.000 milions d'euros i necessitaria l'aprovació dels accionistes, ja que el consell de l'entitat està sotmès a un deure de passivitat amb l'opa vigent.

La reacció del Govern, dels partits independentistes, de les entitats empresarials i dels sindicats va ser, globalment, d'alinear-se amb la decisió del ministre Cuerpo pel vet a la fusió. El president Salvador Illa, que era qui tenia més a perdre pel seu càrrec i perquè el govern espanyol és del seu mateix color polític, va celebrar el nou impediment que, segons la seva opinió, protegeix un sistema bancari arrelat al territori. El partit de Carles Puigdemont, en canvi, es va queixar que el govern espanyol no hagués anat més lluny amb les condicions. Per exemple, que el període de tres anys sense fusió hagués estat més gran o fins i tot indefinit, en línia amb el que defensa Facua. Més radical es va mostrar Foment del Treball que va donar per amortitzada l'opa perquè no interessarà els accionistes del Sabadell. Pymec va demanar mecanismes de control efectiu de les condicions imposades pel govern espanyol. En resum, caldrà esperar a conèixer quin és el joc del BBVA i si aposta per continuar a la partida.