"El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric en l'amor", resa el salm 103. Les que sí que han estat lentes, lentíssimes, són les institucions, religioses i civils, que tot just ara s’han posat d’acord per reconèixer les víctimes dels abusos patits en el si de l’Església. El pacte entre l’Església Catòlica i el govern espanyol per a la reparació s’ha fet efectiu ara.

L’acord, titllat ja del pacte tardà de la vergonya, conté les signatures de la Conferència Episcopal Espanyola (bisbes), la CONFER (religiosos) i el govern espanyol (Ministeri de Justícia), i pretén ser un reconeixement institucional de l'obligació moral “ineludible” de fer justícia. Aquesta iniciativa comporta una figura nova independent, el Defensor del Poble, que vol mediar i ser un canal neutre per acollir famílies que no volen fer els tràmits des de la institució que els ha perjudicat i no volen parlar ni tenir relació amb l’Església.

Com es farà? Inevitablement amb burocràcia. Serà el Defensor qui analitzarà el cas, encara que estigui prescrit, i es traslladarà a la Comissió Assessora del PRICA, l’entitat eclesial que se n’ocupa. Però no serà una carpeta més que hi arriba: hi haurà una petició econòmica i psicològica. Si s’accepta mútuament, tindrà compliment. Si no és així, el Defensor serà qui tindrà la darrera paraula. 

Reparar no és només reconèixer o posar tiretes morals a una ferida, sinó que reparar és una obligació moral, més enllà del que dictamini la legislació

Reparar no és només reconèixer o posar tiretes morals a una ferida, sinó que reparar és una obligació moral, més enllà del que dictamini la legislació. Així, la Conferència Episcopal, capitanejada per l’arquebisbe Luis Argüello, es fa responsable i assumeix delictes prescrits —o en els quals l’agressor ha mort. Sembla una evidència, però no consta que altres institucions estiguin fent el mateix, assumir un delicte prescrit. El pacte obre la porta, per tant, a centres educatius, a institucions públiques i a centres esportius a fer el mateix.

Les associacions de les víctimes han aconseguit l’exempció fiscal de les indemnitzacions. La lentitud a respondre no és sinònim d’ineficàcia. Dels 114 casos rebuts per la Comissió Assessora, els bisbes han fet saber que ja se n’han resolt 61. La via d’atenció i reparació per a les víctimes dels casos que no han tingut o no poden tenir recorregut judicial està oberta. L’acord és clau per a la reparació integral, l’exempció fiscal i pel sistema de reparació.  

El president de la CEE, monsenyor Luis Argüello, ha destacat que aquest acord és un "nou pas" que complementa el treball ja dut a terme per l'Església a Espanya (amb 70 oficines diocesanes i la Comissió PRIVA), i que suposa la incorporació de víctimes d'altres àmbits com l'educació o l'esport. També ha subratllat la satisfacció per l'exempció fiscal i el reconeixement del Vaticà al procés. El papa Lleó XIV, que visitarà Barcelona, Madrid i les Canàries aquest any 2026, no haurà de picar el crostó a ningú per negligència. Ha estat un procés lent i amb entrebancs, però la via de reparació ja és real.