És especialment greu saber ara que l'incendi de l'AVE entre Madrid i Barcelona del 12 d'octubre, que va obligar a evacuar 283 passatgers i va provocar interrupcions, cancel·lacions i retards en un dels corredors ferroviaris més importants d'Espanya, podria no haver estat un accident imprevisible per esdevenir un problema de manteniment del qual ja hi havia advertiments. I és molt compromès perquè el tren d'alta velocitat, que fins fa quatre dies era una de les icones de la transformació ferroviària del segle XX, ha passat a convertir-se en un veritable suplici per a usuaris d'ençà de l'accident d'Adamuz, a Còrdova, ocorregut aquest mes de gener del 2026 i que va implicar dos trens, un Iryo, que circulava de Màlaga a Madrid i va descarrilar, i un Alvia de Renfe, que feia el trajecte entre Madrid i Huelva, i va xocar amb els vagons descarrilats de l'Iryo. En el cas de la línia entre Barcelona i Madrid, l'inici de la crisi de l'AVE cal situar-lo el 2022-2023, l'agreujament el 2024 i la consolidació com una crisi estructural de fiabilitat, durant el 2025 i el 2026.
Milers de persones s'han vist obligades a abandonar l'AVE perquè no se sap amb precisió si acabarà sortint, quan sortirà ni si arribarà. El viatge per avió s'ha encarit enormement i, a més, les diferents companyies han anat reduint els vols entre totes dues ciutats, encara que ara els hagin incrementat. Una situació tan imprevista que ha obligat moltes persones a recuperar el cotxe! com a únic mitjà de locomoció fiable per assegurar-se arribar a destí i arribar a l'hora més o menys prevista. Perquè les sortides de Barcelona i, en grau més baix, els accessos a Madrid provoquen cada dia cues quilomètriques. Això deu importar bastant poc al ministre del ram, el tuitaire Óscar Puente, sempre disposat a barallar-se amb qualsevol a les xarxes socials, però incapaç de posar una mica d'ordre al desgavell d'infraestructures que té entre mans. Puente ha parlat d'un dèficit acumulat d'inversió de 30.000 milions d'euros, que, com sempre passa en política, atribueix al govern que hi havia abans. Però passa que el PSOE governa des del juny del 2018 i, malgrat que una part del dèficit procedeixi de governs anteriors presidits per Mariano Rajoy o per Rodríguez Zapatero, han passat més de vuit anys en què l'executiu de Pedro Sánchez també ha tingut la responsabilitat de corregir-ho.
Milers de persones s'han vist obligades a abandonar l'AVE perquè no se sap amb precisió si acabarà sortint, quan sortirà ni si arribarà
Però anem als maquinistes, que asseguren que havien alertat prèviament l'empresa molt abans del foc que va ocasionar el caos entre la línia Barcelona i Madrid i que no recuperarà la normalitat, pel cap baix, fins d'aquí a una setmana. Fonts sindicals han confirmat que hi havia queixes formals sobre l'estat dels trens de la sèrie 100 d'Alstom, la mateixa a la qual pertanyia el comboi incendiat. Un tren que pertanyia a una sèrie amb trenta-quatre anys d'antiguitat, ja que els primers S100 van començar a circular el 1992. La seva edat no vol dir necessàriament que fossin insegurs, però obliga a examinar-ne el manteniment i les renovacions. Renfe, per la seva banda, sosté que el manteniment estava al dia. Segons la companyia, el tren havia superat les revisions exigides i acumulava vint-i-quatre actuacions programades de manteniment preventiu i inspecció des de maig del 2026. No seria sobrer exigir una investigació per aclarir les contradiccions que hi ha. Com pot assegurar Renfe que un tren estava en condicions òptimes, mentre els maquinistes feien mesos que formulaven queixes sobre aquesta mateixa sèrie?
Dues coses més: qui va rebre aquestes advertències i quines mesures va adoptar? I també si les deficiències denunciades tenien cap relació amb l'origen de l'incendi del 12 d'octubre. Perquè, sent greu el foc que es va produir i les conseqüències que ha provocat, hi ha una circumstància que ens ha de preocupar fins i tot més, i que no és que s'incendiés un tren de trenta-quatre anys. És que hi hagués advertències formals prèvies i que ara calgui aclarir què se'n va fer. Perquè el futur pot arribar a ser fins i tot més negre que el present: estem davant d'un problema aïllat de la sèrie S100 o davant d'un envelliment més general del parc d'alta velocitat de Renfe? Perquè la combinació de manca d'inversió en la infraestructura unida a l'envelliment del parc ferroviari seria una combinació letal perfecta que elevaria la vergonya actual per la situació que travessa l'alta velocitat a un estadi encara infinitament més preocupant.