Encara que el camí cap a la desaparició de Ciutadans sembla irreversible després de la pèssima gestió d'Inés Arrimadas al capdavant de la formació taronja, aquest divendres un dels seus col·laboradors, Edmundo Bal, advocat de l'Estat i diputat per Madrid, que es va fer famós quan dirigia els serveis jurídics de l'Estat i va deixar el càrrec perquè es va negar a ometre la violència en el delicte de sedició en el judici del procés, ha anunciat que li disputarà el càrrec de màxim dirigent del partit en el congrés del pròxim mes de gener.

Quan Arrimadas semblava més dedicada a canviar el color de l'anagrama del partit i, fins i tot, qui sap si el mateix nom de Ciutadans a la formació que va crear Albert Rivera el 2006, Bal ha fet un pas endavant malgrat l'escàs bagatge polític. Un i altre no representen cap mena de canvi, perquè si Arrimadas va fer la carrera política a cavall de l'anticatalanisme més visceral i com un agent generador d'odi entre catalans, Bal va fer bandera de com el govern Sánchez havia intentat canviar la posició de l'Advocacia de l'Estat en el judici del procés i per això se'n va anar.

Les credencials d'un i de l'altra ja estan amortitzades pel Madrid polític, judicial i mediàtic, que tenen l'espai de la dreta prou cobert amb el Partit Popular i amb Vox. Els últims resultats en les autonòmiques de Madrid i d'Andalusia, on Cs no va superar el llistó per tenir representació i va quedar com una formació extraparlamentària, va ser l'inequívoc senyal que el final era irreversible. Tot el que ha passat des d'aleshores han estat contorsions per fer veure que segueixen a la pista de la política quan l'únic que li queden són restes d'eleccions anteriors.

A Catalunya, la plaça on es va fer fort Ciutadans i que li va permetre utilitzar-la com a palanca de creixement a Espanya, fins i tot el PSC ha mossegat amb força entre el seu electorat, sobretot en l'àrea metropolitana. Amb aquesta conjuntura per davant i donada la nul·la implantació de PP —excepte a Badalona i veurem a Castelldefels— i Vox, els socialistes han pogut reforçar una ja de per si posició electoral molt forta a tota la conurbació de Barcelona.

Diu el refrany que ase magre, ple de mosques. I en política saber llegir el moment per anar-se'n és molt més important que amarrar-se al mascaró de proa al preu que sigui. A Inés Arrimadas, el moment per anar-se'n fa temps que li va passar per davant i no ho va aprofitar.