El debat de Política General que s'inicia aquest dimarts i que tindrà continuació divendres amb l'aprovació de les resolucions estarà molt centrat aquest any en la salut del govern de coalició, on Esquerra Republicana i Junts per Catalunya protagonitzen una constant guerra pel relat. Una lluita que ja només ells són capaços de continuar mentre la ciutadania, la independentista i la no independentista, ha anat incorporant quan no substituint a l'agenda temes molt més urgents, com la crisi econòmica, la pèrdua de poder adquisitiu per la inflació i una factura energètica que no para d'escalar i amenaça àmplies capes de la ciutadania amb un hivern on la pobresa energètica —no poder mantenir la casa a una temperatura adequada— que ara es troba al voltant del 16%, pot superar el 20%.

Se sap molt poc del contingut del discurs del president Pere Aragonès i del seu compromís de presentar en aquest debat una proposta àmplia per a l'autodeterminació. Del poc que des d'Esquerra han anat explicant, es dedueix que seria una iniciativa que pretén anar més enllà de les files independentistes per mirar de tornar a incorporar-hi els estrictament sobiranistes. Formulat així seria una espècie de remake del 2014 sota la presidència d'Artur Mas. La música que arriba des del quarter general de Calàbria aquests últims dies està més centrada a dirigir-se al que ells consideren que és l'espai central de l'independentisme i del sobiranisme que no pas a atendre les demandes de Junts per Catalunya, sense importar-los en excés que abandonin el Govern.

I aquí, tornem a la lluita pel relat. Esquerra juga amb avantatge: les raons de Junts per deixar el Govern són de consum molt intern. En canvi, Junts no té marge perquè el seu discurs dels incompliments del pacte d'investidura —que existeixen, certament— sigui vist com una raó suficient per deixar l'executiu català. I s'hi poden afegir dues raons més: la ruptura d'un Govern independentista tindria conseqüències per al futur i aquesta pesada càrrega no la portarien per igual els dos partits. En segon lloc, abandonar el Govern en un moment tan difícil per a la població és obvi que resta capacitat perquè les teves polítiques siguin creïbles i valorades.

Els governs de coalició tenen avantatges i inconvenients. El 52% de vot independentista i la majoria al Parlament, encara que sigui més sobre el paper que en la realitat, només deixa marge, encara que sigui per responsabilitat, a una coalició. Qui té la presidència hi porta la veu cantant i té més força, i l'altra part del govern s'ha de moure en una guerra de guerrilles per aconseguir despuntar i treure el cap. Ha estat sempre així i només fa falta buscar referents en la història. Aquí també hi ha l'habilitat d'uns i d'altres per aprofitar les oportunitats. Creure que des de l'oposició es pot fer més política que des del Govern és d'una gran ingenuïtat o d'una gran inexperiència. Des de l'oposició es fa bàsicament soroll.