Les ambaixades catalanes de Berlín, Londres i Ginebra podran continuar operant i atenent els interessos de la Generalitat en aquests tres països després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no ha fet cas de la petició del govern espanyol de mesures cautelars contra les oficines, que n'haurien comportat el tancament immediat. El ministre d'Afers Exteriors en funcions, Josep Borrell, ensopega en una nova croada contra la Generalitat, obsessionat com està a curtcircuitar qualsevol acció de les autoritats catalanes a l'estranger i en un nou intent d'apagar, pel camí que sigui, la projecció internacional del conflicte català. Casualment, el Ministeri d'Exteriors va posar en marxa la nova artilleria judicial pocs dies després que fos acusat d'espiar durant mesos les ambaixades catalanes en aquests tres països, Alemanya, el Regne Unit i Suïssa. Fins i tot, inopinadament, el ministeri va aportar al TSJC missatges confidencials entre la Generalitat i les seves pròpies delegacions.

Des de l'any 2012 d'una manera especial, però amb més o menys agressivitat des de sempre, el govern espanyol ha volgut limitar l'actuació del Govern a l'estranger. El cert és que l'enorme esforç del govern espanyol ha tingut un resultat satisfactori en les institucions de la UE i en una part significativa de les cancelleries europees. Aquest bloqueig al qual ha estat sotmesa la Generalitat s'ha anat fent porós a mesura que baixava a altres instàncies governamentals, en els mitjans de comunicació dels respectius països i en l'opinió pública internacional. És allà justament on els diferents ministres d'Afers Exteriors s'han regirat, amb un resultat més aviat escàs, contra tota mena d'iniciatives posades en marxa per la Generalitat però també contra les que han dut a terme partits o entitats independentistes.

En aquests set anys, en la batalla desigual entre l'estat espanyol, amb el seu poder polític i els seus amplis recursos econòmics, i el Govern de Catalunya, sense poder i amb recursos econòmics molt reduïts, prou han fet les autoritats catalanes amb sortir vives del xoc institucional. Sobretot, perquè per cada ministre d'Exteriors que s'ha anat nomenant per part del Regne d'Espanya l'obsessió amb Catalunya ha estat més gran. Va començar José Manuel García-Margallo amb els acords selectius amb països sensibles a la independència de Catalunya, va seguir l'inefable Alfonso Dastis que es va fer famós per negar l'evidència de la violència de l'1-O en els mitjans de comunicació internacionals, i ha tancat aquest cicle de set anys Borrell, que ha tingut l'assumpte català com a tema únic del ministeri l'any i escaig que porta exercint el càrrec.

Borrell no ha estat un bon ministre d'Exteriors encara que hagi obtingut la recompensa de ser nomenat alt representant per a la política exterior de la UE, un autèntic premi de consolació entre els últims que van decidir els caps d'Estat i de govern. La puntada de peu a Europa li reportarà, segons el web Sueldos Públicos, un salari de 27.903 euros mensuals, 4.184 per a habitatge i 1.418 en dietes. Una manutenció de luxe després de gairebé 28 anys cobrant -segons diu aquest web- sous públics en política.