Entre els errors de Pedro Sánchez, incapaç de fer aixecar el vol del partit des que va assumir el càrrec, el juliol del 2014, i el cop d'Estat propiciat aquestes últimes hores per la noblesa del PSOE per carregar-se el secretari general es concentra la història d'un partit a la deriva que té molts números d'acabar sent una formació política intranscendent en la vida pública espanyola durant molt de temps. Qui sap, si definitivament. Pedro Sánchez resisteix (a les 21h de dijous) al seu quarter general de Ferraz, encara que ningú no sap durant quant temps. Davant seu, la història viva del PSOE i molts dels seus barons que estan intentant enderrocar la direcció i agafar les regnes de l'aparell. Regna el caos mentre militants i votants senten segurament una gran vergonya amb el denigrant espectacle.

El guió és del tot surrealista: el generalat del partit vol tombar Sánchez perquè no facilita la investidura de Mariano Rajoy i un govern del Partit Popular. El vol fer caure, no pas per les seves polítiques concretes, ni pels seus resultats (cada vegada més dolents). I el més curiós és que, segurament, els militants revalidarien l'actitud del secretari general. Però això és lluny d'arribar a produir-se ja que el cop és enormement virulent i ha fet saltar ancoratges i aliances històriques. Per exemple, ha trencat l'eix en el qual s'ha mogut el socialisme en tota la transició i que no ha estat cap altre que l'aliança entre el basc i l'andalús. Avui les decisions es pensen a Sevilla, es prenen a Sevilla i s'executen a Sevilla. Aquesta fractura s'ha convertit en territorial, ja que a més del socialisme basc, el català, el gallec i el balear s'alinea amb Sánchez. La resta està tenyida de susanisme, que és com es coneix els partidaris de la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz.

Mentre la carnisseria socialista cau d'un costat o l'altre, sí que sembla aclarir-se l'horitzó electoral: ningú no sap el desenllaç final de la batalla al PSOE però el sector que en resulti guanyador no podrà abordar unes noves eleccions per la fractura del partit. Els susanistes ja no les volen i el sector de Sánchez, en cas de guanyar el xoc intern, sortirà exhaust de la batalla. El més paradoxal de tot és com Mariano Rajoy, sense desplaçar-se el més mínim des del 20 de desembre, té a l'abast mantenir-se una altra legislatura a la Moncloa. El PSOE destrossat, C's sortint de dues carbasses a Galícia i el País Basc, i Podemos barallant-se Iglesias i Errejón sobre el model de partit. Chapeau.