Si des que es va anunciar la sortida dels Estats Units i de tots els països occidentals a l'Afganistan la sensació ha estat la d'una severa derrota militar i política, en les últimes hores a Kabul i els seus voltants aquesta impressió ha crescut i, senzillament, el final està sent vergonyós i dramàtic entre amenaces dels talibans i por que l'atemptat de dimecres passat es torni a produir. Aquest atemptat múltiple als voltants de l'aeroport de Kabul, on han mort una dotzena de marines nord-americans i més de 170 afganesos, és el primer a gran escala de les atrocitats que vindran.

El pla de Joe Biden de tocar el dos abans del 31 d'agost, en una fugida impròpia dels Estats Units que no es recordava des del Vietnam, tenia teòricament com a contrapartida per a l'opinió pública nord-americana l'absència de víctimes del personal militar i civil, una cosa que ja ha saltat pels aires. Hi ha hagut humiliació i també morts. L'explicació que els objectius a l'Afganistan quan es va dur a terme la invasió de finals del 2001 s'han complert, amb l'anhelat final del terrorisme islàmic, és una quimera absoluta com s'ha vist amb l'aparició d'ISIS-K, el grup armat que es va originar a Síria i l'Iraq fa uns tres anys i que ha aparegut ara a Kabul com a aparent contrapunt als talibans diguem-ne més moderats.

D'aquí l'aïrada reacció de Biden quan ha assenyalat que els Estats Units pensen "caçar els responsables" de l'últim atemptat de Kabul, una cosa que segurament faran, però que no tornarà al tauler del lideratge mundial el debilitat president nord-americà. Mentre els EUA estronquen les seves ferides, l'últim avió espanyol procedent de l'Afganistan ja ha aterrat a Torrejón de Ardoz amb unes 200 persones a bord. Molts més dels que expliquen i que han estat col·laboradors dels diferents països, també d'Espanya, han quedat allà deixats de la mà de Déu per més que aquestes hores es fan contínues declaracions dient que no seran oblidats.

Tothom sap que es quedaran allà i que, lamentablement, aquells ciutadans turmentats per un visat que no els duia enlloc, que encara aquests dies feien declaracions públiques assenyalant que no els queda esperança, tindran raó. S'obre ara un nou període fosc a l'Afganistan que s'assemblarà més al retrocés històric de finals del segle passat que no pas als missatges en blanc i negre que ens han volgut transmetre.

Les peces al tauler mundial no estan alienades amb el món que hem conegut. Els Estats Units van pel camí de refugiar-se en les seves fronteres interiors, a Europa li manca un exèrcit amb el qual intentar tenir un paper al món i la Xina està guanyant, agotzonada, cada vegada més influència. No crec que els nord-americans li perdonin a Biden aquest paper de país comparsa.