L'ampliació de l'aeroport del Prat per construir la tercera pista no es farà a costa de l'espai protegit de la Ricarda. El Govern ha traçat una línia vermella en una infraestructura considerada important i en un debat que triangula la taula de diàleg, l'ampliació de l'aeroport i els pressupostos de la Generalitat per l'any 2022. L'inici de curs i l'aparent intransigència d'AENA han portat a embarrancar i situar provisionalment al dic sec una infraestructura que genera divisió a Catalunya i que està sent utilitzada pel govern de Pedro Sánchez per situar el diàleg Espanya-Catalunya en un marc clàssic de model autonòmic, amb el xantatge afegit de ho agafes o ho deixes. I si ho deixes, que després no hi hagi queixes a Catalunya pel fet que s'ha fet una ampliació a l'aeroport de Barajas i no al Prat.

Veurem ara què passa amb els plans directors d'AENA, el Consell de Ministres que ha de donar suport al projecte, el consens amb la Comissió Europea, la posició de la comissària de Medi Ambient... i un llarg etcètera. Per no parlar sobre com el Govern troba el consens en un tema en què s'encavalquen els interessos econòmics, amb els polítics i amb els electorals. Esquerra i Junts, més enllà d'escriure en un paper que l'espai protegit de la Ricarda és una línia vermella i que l'ampliació ha de ser respectuosa amb el Parc Agrari, hauran d'acordar de quina mena de vermell estan parlant, perquè tenen posicions diferents i la gamma és molt àmplia: cirera, amarant, borgonya, carmí, escarlata, maduixa, igni, robí, sangria, tomàquet, i podríem seguir.

Per no parlar dels municipis que limiten amb el Prat, de les organitzacions ecologistes i de les agrupacions locals dels partits independentistes molt menys disposades a acceptar l'ampliació que no pas les direccions nacionals. Sigui com sigui, les posicions del Govern amb l'ampliació són menys sòlides que al juliol, això és una evidència. Per calendari, el primer round d'aquest assalt serà a final de mes quan el Consell de Ministres haurà de donar llum verda al projecte d'AENA. Es pot esperar que tota aquesta oposició dialèctica dels comuns, canalitzada fins ara bàsicament cap a la Generalitat, trobi a la taula del Consell de Ministres, en la qual tenen una vicepresidenta i quatre ministres, una mica més que paraules. Perquè als governs s'hi està per a alguna cosa més per fer d'oient.

Com deia al principi, la triangulació de la Ricarda acaba de saltar als pressupostos de la Generalitat davant l'advertiment que ha fet la CUP a l'Escola d'Estiu de la formació. Aeroport, Jocs Olímpics o el Circuit de Catalunya són —en llenguatge de la CUP— projectes de desenvolupament dels anys 80 i 90, propis del desenvolupisme de Felipe González i de Jordi Pujol, en comptes d'una aposta decidida de transició cap a un nou país. La CUP ha encès un altre llum vermell i confirma així, una cop més, que el camí dels pressupostos és ple de sotragades, dificultats i obstacles, encara que al seu dia investissin el president Pere Aragonès.

Aquest capítol de la sèrie ja l'hem vist abans amb Carles Puigdemont i Quim Torra: en res sembla trobar la CUP més delit que en investir un president i jugar després a fer de partit d'oposició. I això que el curs polític a Catalunya tot just ha començat.