Ni el comunicat oficial que ha emès el Futbol Club Barcelona sobre l'astre argentí Leo Messi anunciant la sortida del jugador de l'entitat blaugrana, adduint obstacles econòmics i estructurals per la normativa de la lliga espanyola, ha conclòs a aquestes hores de la nit d'una manera que es pugui considerar irreversible i definitiva la marxa del futbolista. Què ha passat perquè quan tot estava previst per a la signatura del jugador aquest mateix dijous a les instal·lacions del club després d'un laboriós acord per als pròxims cinc anys, en unes quantes hores, tot se n'hagi anat en orris i en aquests moments ja se situï el jugador argentí en l'equip del París Saint Germain?

No hi ha una versió oficial i, per tant, caldrà esperar a aquest divendres a les 11 hores en què el president Joan Laporta ha anunciat una compareixença pública. Ara per ara tot són rumors: que si el xantatge del fons britànic CVC que havia d'injectar a través de la lliga 270 milions al Barça era a canvi que el Barça renunciés a la Superlliga i Laporta no ho volia; que si Tebas ha jugat brut amb Laporta en l'últim minut; que sí els números no sortien, perquè la massa salarial continuava sent molt alta i la renúncia d'alguns jugadors a una part del seu salari, molt petita; que si el projecte esportiu que se li havia proposat poques setmanes abans de començar la lliga era insuficient; que sí que no volia que continués Koeman i preferia Xavi Hernández a la banqueta; i així diverses conjectures més per entendre per què, si jugador i club estaven d'acord, la signatura no ha estat possible.

En qualsevol cas, l'anunci oficial de la marxa ha estat un avançament del que, si acaba passant, succeirà: el club sumit en una depressió desconeguda per als que hem tingut la sort de gaudir en el terreny de joc d'un futbolista únic, sens dubte el millor que hem pogut veure en directe en un estadi. Perquè per a una generació la possibilitat de veure al Camp Nou cada quinze dies el millor jugador del món des del seu debut amb 16 anys, el 16 de novembre del 2003, ha estat una experiència única. Irrepetible.

Messi ha estat el jugador de tots els rècords possibles: 35 títols amb el Barça, entre ells 4 Champions League i deu lligues; màxim golejador de la lliga espanyola, amb un total de 474 gols; rècord de gols en una temporada (50) i 120 gols a la Champions League. Ha aconseguit sis pilotes d'or de la FIFA i quatre botes d'or. Aquest any, finalment, amb l'Argentina ha aconseguit el primer gran torneig en guanyar al Brasil a la Copa Amèrica.

Acabi com acabi el serial Messi, i ja arribarà l'hora de passar comptes amb els mandataris del club que han permès que s'arribés a aquesta situació calamitosa i l'entitat quedés literalment com un solar, econòmicament parlant, a l'argentí els barcelonistes i aficionats al futbol només podem donar-li les gràcies i desitjar-li tota la sort del món. Ningú no ha fet tant com ell pel club, i el seu nom associat a la capital i al país ha estat una gran sort. El millor ambaixador d'uns valors, els esportius, que han projectat com mai la imatge del club.

Durant anys, Messi i el Barça han estat el mateix. I si la màgia es trenca, costa veure un futur amb optimisme.