Quan un és ministre i ocupa el número tres en l'escalafó d'un partit com el PSOE, un espera una mica més que una resposta sorgida de la por de no fer enfadar la dreta amb el tema d'un possible indult als presos catalans. La manera com José Luis Ábalos, el portaveu autoritzat d'aquest diumenge, aterra en l'assumpte explica ben clar i net per què els socialistes es van alinear amb el PP i Ciutadans l'octubre del 2017 amb la suspensió de l'autonomia catalana i l'aplicació del 155. Una laminació del poder català combinada amb una ferotge repressió per eliminar tot indici de resposta en el futur. L'independentisme s'ha equivocat i molt, és cert; com també que ha resistit l'escomesa política, judicial i mediàtica amb les úniques armes de la gent que ha tingut al darrere.

Doncs bé, diu Ábalos que "el govern espanyol té l'obligació legal de tramitar els indults i l'obligació moral d'alleujar les tensions que puguin danyar la convivència". Respecte a les obligacions legals, res a dir-hi, la Fiscalia ja s'hi va pronunciar en contra, es pot esperar que el Tribunal Suprem farà el mateix i el govern espanyol està seguint la llei. Una altra cosa és el que denomina el ministre a La Vanguardia obligació moral i aquesta teoria d'"alleujar les tensions que puguin danyar la convivència". Si el que vol el ministre és alleujar les tensions que poden danyar la convivència, que el govern espanyol abordi el dèficit fiscal, que permetrà que la vida dels catalans millori, o que compleixi els acords d'inversió del seu ministeri en infraestructures.

I si realment hi ha un propòsit de fons —cosa que dubto— d'alleujar les tensions, que promogui una amnistia o expliqui la veritat sobre el judici al Tribunal Suprem o la condemna de més d'un centenar d'anys de presó als nou presos i preses polítics que estan passant aquestes dates el seu quart Nadal a la presó. Això sí que seria complir la seva obligació moral quan sap, a més, que Europa tombarà, quan li arribi, encara que ja serà tard, la condemna per uns delictes que, tal com va quedar demostrat en el judici, no van ser tals. Ni hi va haver rebel·lió com sostenia la Fiscalia, ni tampoc sedició com va entendre, al meu entendre erròniament, la sala presidida per Manuel Marchena. Però l'escarment calia donar-lo pensant en el futur.

I si no està disposat a fer-ho ni ell, ni el PSOE, ni el govern  espanyol, perquè el deep state no perdrà aquestes batalles, encara menys amb la crisi de la monarquia espanyola oberta en canal, que no ens parli de tensions que poden danyar la convivència. La societat catalana sap reconèixer perfectament els que parlen sense dir res. I el que és pitjor, sense ganes de fer res.