Fa setmanes que el barcelonisme mira Messi al terreny de joc i es pregunta —gairebé en silenci, és clar, perquè tot el que afecta l'argentí és sempre en veu baixa— què li passa al capità que no acaba de ser el jugador d'abans de la pandèmia del coronavirus. Aquest divendres hem començat a conèixer alguns detalls de l'argentí a través, segurament, del seu cercle de confiança: està incòmode al club i es planteja marxar-ne el 2021 fent ús de la clàusula que li permet abandonar l'entitat quan vulgui, avisant amb prou antelació. Per començar ha ordenat paralitzar la renovació del contracte, que tothom coincideix que anava per bon camí, davant de la crisi institucional del club. Està gestionat cada vegada més de manera més erràtica i personalista, i el president Josep Maria Bartomeu pren decisions al marge de tot l'equip directiu, s'acomiaden sense cap explicació directors esportius, alts executius, caps de premsa i, en definitiva, no hi ha cap projecte en cap de les àrees de l'entitat.

No és la primera vegada que Messi apareix enmig d'una crisi d'una dimensió important aquesta temporada. El denominat Barçagate, el famós cas de contractació de l'empresa I3 Ventures, una consultora especialitzada en big data contractada per l'entitat blaugrana, i que es dedicava a atacar a través de diferents comptes a les xarxes socials personalitats del barcelonisme com Laporta, Guardiola, Carles Puyol i Xavi Hernández, i jugadors com Messi o Gerard Piqué, ja va provocar un primer distanciament entre l'argentí i la directiva. Des d'aleshores les coses només han anat cap a pitjor en general però també en aquest cas: s'ha judicialitzat més d'una demanda i la directiva s'ha cuidat d'aplicar decisions contundents, tement, segurament, que el cas li esclatés a la cara. A més, cap de les explicacions que s'han donat, que han estat molt poques, no han estat creïbles i el club no ha aconseguit desprendre's de la impressió generalitzada que moltes coses s'havien fet rematadament malament, i ja veurem si irregularment.

Així s'ha passat en poc temps d'un escenari en el qual Messi assenyalava que volia acabar en el Barça la seva carrera esportiva, al contrari, que el que desitja és marxar. Ja sé que és fàcil situar el problema al terreny de joc i en una disputa entre l'entrenador, el segon i els jugadors del primer equip. Però el camp és moltes vegades el mirall dels errors comesos als despatxos. I aquesta directiva ha dilapidat milions a mans plenes amb fitxatges del tot inexplicables, ha malbaratat la il·lusió d'una plantilla amb un model de joc, per incorporar a cegues entrenadors i jugadors, i ara es corre un seriós risc que el club sumi a la crisi institucional i esportiva, l'econòmica, deixant-lo endeutat durant molts anys.

Només amb unes eleccions com més aviat millor —avui l'estiu del 2021 sembla molt lluny— es podria tallar la situació actual i impedir que Messi faci efectiva la voluntat d'abandonar el club. L'argentí, a la seva manera i potser sense voler-ho, ha entrat en campanya i ja veurem què acabarà fent. Per començar ha dit per als qui ho vulguin sentir que n'està tip. I no és pas poc.