La batalla de la ciutat de Barcelona es presenta molt renyida i, quan falten una mica més de tres setmanes per a la jornada electoral decisiva, el candidat d'Esquerra Republicana, Ernest Maragall, va lleugerament per davant i ho tindria tot a favor per aconseguir l'alcaldia de la capital catalana. Tanmateix, hi ha massa interrogants oberts, començant pel 28,4% d'indecisos -o mal decidits- que detecta l'enquesta que ha elaborat l'empresa Feedback per a ElNacional.cat i que necessita una certa foto finish per com n'està d'ajustada la cursa electoral, que situa el guanyador amb un avantatge de menys de tres punts sobre l'alcaldessa Ada Colau i el líder dels socialistes de Barcelona, Jaume Collboni. En aquesta primera mostra electoral, de les tres que oferirà el diari abans del 26-M, i que s'ha dut a terme a partir de l'endemà d'eleccions espanyoles de diumenge passat, l'impacte d'aquella jornada hi és molt present, cosa que resulta comptat i debatut, segurament, una empenta per als partits d'esquerra espanyols.

Maragall aborda el que segurament pot ser l'últim compromís electoral amb avantatge però sense haver situat encara una barrera clara amb els comuns, cosa que fa que el vot transiti en les dues direccions i segons el moment s'inclini més cap a un costat o l'altre. Si Collboni estabilitza els vuit regidors que li dona l'enquesta, davant els nou de Colau i els deu de Maragall, podria donar-se el cas que els candidats d'Esquerra i del PSC acabessin ofegant el vot cap als comuns, fet que no seria estrany donada la deficient gestió de l'equip municipal durant aquests quatre anys. A mesura que avanci la campanya, agafarà importància la incapacitat dels comuns per arribar a acords estables amb la resta de forces polítiques i la crítica a les polítiques sectorials, des d'habitatge a seguretat passant pel deteriorament de les arques públiques, el comerç, el turisme o el sector hoteler, seran difícils de rebatre.

Darrere d'aquest trio, avui al davant, se situen Manuel Valls de Ciutadans i Elsa Artadi de Junts per Catalunya i en una situació compromesa: el primer ha perdut força i les seves expectatives estan lluny de quan va fer el pas i es va postular com a alcaldable i la segona pràcticament encara no ha engegat com a candidata -paper que es reparteix amb Quim Forn, número u de la llista i pres polític en Soto del Real- perquè les espanyoles lògicament l'han difuminada i l'han treta del pla central de la campanya. En el temps que resta, 23 dies, haurà de fer la feina que d'altres porten més temps preparant. El fet que en aquesta ocasió no surtin regidors la CUP ni la formació de Jordi Graupera no els elimina d'entrada sinó que obeeix en part a la penalització d'estar fora del focus a les eleccions espanyoles.

Aquest resultat deixaria un complex mapa d'aliances i el preferit dels electors barcelonins seria el pacte d'esquerres (33%). En canvi, per als electors d'Esquerra l'aliança entre independentistes i els comuns és l'escollit pel 44,5% dels seus votants i el de simplement independentistes quedaria en segona posició amb el 34,5%., lluny del 21% que volen un acord entre les forces d'esquerres. Però bé, això avui encara queda lluny amb tants vots esperant a decidir-se.