Després de dies esfullant la margarida, el Govern ha fet el pas i s'afegeix a les comunitats autònomes que incorporaran el toc de queda al catàleg de restriccions ciutadanes per intentar controlar l'expansió de la pandèmia, que avança considerablement a Catalunya. Les últimes xifres facilitades pel Departament de Salut aquest mateix divendres no deixen lloc al dubte: la corba puja i puja i els tres indicadors que serveixen per avaluar la situació —xifra de nous infectats (5.403), risc de rebrot cada 100.000 habitants (635,71), velocitat de contagi (1,46)— són molt negatius. El Consell Executiu, desproveït de president després de la inhabilitació de Quim Torra, aborda la segona onada enmig d'un cert caos, generalitzat entre les autoritats d'arreu del món, que tampoc no saben amb exactitud quina mena de mesures adoptar. L'exemple més clar ha estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha comparegut 25 minuts a última hora del matí per televisió per fer una declaració en què no ha anunciat cap mesura i només s'ha dedicat a parlar i parlar sobre la importància de l'esperit d'equip i la moral de victòria.

El toc de queda que aplicarà immediatament el Govern, un cop el Consell de Ministres hagi aprovat l'estat d'alarma i cedit la coordinació a les comunitats autònomes en els seus territoris —un canvi substancial respecte a la recentralització del mes de març passat— és més que probable que vagi acompanyat d'alguna altra mesura que el Procicat estudiarà aquest cap de setmana. Aquest organisme decidirà també la franja horària, que s'intueix que serà entre les 23 i les 6 hores, una hora d'inici que és sens dubte tardana i que es justifica com un intent de no tornar a castigar el sector cultural que segueix obert. Seguirà penalitzat, almenys una setmana més, el sector de la restauració —bars i restaurants— perquè ningú no s'atreveix a fer marxa enrere del que va ser sens dubte un error amb l'únic gran sector que carregarà a l'esquena unes restriccions absolutes més que discutibles.

Els advertiments del Govern sobre l'amenaça que suposen les dades oficials no són ni de bon tros exagerats. Cal conscienciar-se novament que aquestes mesures poden ser les últimes abans d'un nou confinament que seria, llavors sí, una absoluta catàstrofe econòmica que llastaria el país diversos anys. No només el 2021 i el 2022 que, segons els experts, serà l'herència de la primera hora sinó, almenys, un parell d'anys més. La cascada de peticions d'estat d'alarma per instaurar de forma segura el toc de queda sol·licitat per les comunitats autònomes aquest divendres —País Basc, Astúries, Extremadura, La Rioja, Navarra, Castella i Lleó i Melilla— reflecteix un temor de les autonomies per als dies que vénen. Perquè, per més que es digui i es repeteixi que el sistema sanitari encara és lluny d'estar com la primavera passada, també hem après que les xifres creixen molt ràpidament i pot arribar a una situació crítica.

No es veu el final del túnel i tampoc no sabem quin trajecte queda fins a veure la llum. És cert. Aquesta és la incertesa més gran en aquests moments. Per això, que les decisions que calgui adoptar es prenguin amb celeritat i no es perdi l'horitzó del que sempre ha de tenir al frontispici un govern en una situació com aquesta: salvar vides però també deixar enrere el menor nombre de gent endarrerida per sempre.