Una de les situacions més preocupants al panorama polític espanyol té a veure amb com el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias està perdent el control del poder de l'Estat. Continuen ostentant el poder que deriva de la gestió diària de l'executiu, és clar; però el poder de l'Estat són moltes coses més: des de mantenir el cap de l'Estat sense fer política i no pas com un contrapoder, al fet que la Justícia entengui que no pot mantenir una pugna permanent a través de l'alta magistratura amb el poder executiu i legislatiu. O també que els militars s'estiguin a les casernes callats i no pas enviant cartes al Rei o protagonitzant imatges vergonyoses, com les que recentment hem vist quan estaven fent la salutació nazi mentre cantaven una cançó de la División Azul.

A tot això, greu en qualsevol democràcia, el govern espanyol hi respon amb evasives de baix perfil, pensant que, qui sap, si gestionant-ho discretament aconseguirà girar la situació. El resultat queda a la vista: s'estan conculcant a una enorme velocitat drets individuals que de vegades tenen a veure amb la llibertat d'expressió i d'altres amb una cosa tan senzilla com la qualitat de la democràcia. Sentir la vicepresidenta Carmen Calvo o a la ministra de Defensa, Margarita Robles, per no citar el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, minimitzant tots i cadascun dels fets de les últimes setmanes, o el que és més perillós, mostrant una total sensació d'impotència, és literalment una invitació a la màxima preocupació, perquè vol dir que el govern no sap com abordar el problema.

L'esquerra es va posar de perfil amb l'atac frontal i desmesurat de l'Estat contra l'independentisme. Amb una repressió que no va tenir límit i que més d'un des de l'esquerra va pensar que potser els acabava beneficiant. No els va servir per guanyar aquella batalla i, com ha reflectit aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió, l'independentisme està altre cop en condicions de revalidar la majoria absoluta al Parlament el pròxim 14 de febrer. Es pot dir que no només no li ha servit de res al PSOE alinear-se amb la repressió i a Unidas Podemos posar-se de perfil en moltes situacions, sinó que ara es veu de manera meridiana com el deep state va aprofitar aquella circumstància com una mena d'assaig per a la situació actual. Així, s'ha aconseguit crear tant embolic de situacions excepcionals que l'executiu espanyol es passa tot el dia caçant mosques per aturar els cops que la dreta li venta des de les seves diferents instàncies de poder.

El jutge Manuel Marchena, en la seva condició de president de la sala segona del Tribunal Suprem, lluny d'arxivar les desenes de denúncies contra el govern espanyol per la gestió del coronavirus, les ha remès als jutjats ordinaris de la capital madrilenya perquè les investigui. Tant l'omissió de mesures de seguretat per a sanitaris i policies, com la contractació de material fallit, o les morts d'avis a les residències. La Fiscalia hi estava en contra, però l'alta magistratura no sembla disposada a perdre l'ocasió de protagonitzar un enfrontament sonat amb l'executiu. Són en total 20 querelles i 30 denúncies, cosa que porta a pensar que una o una altra segur que trobarà la manera d'escalar judicialment i sentirem parlar-ne.

L'entramat es va teixint lentament i Sánchez i Iglesias, satisfets amb el poder en minúscula i els cotxes oficials, han oblidat que l'espai que se cedeix és pràcticament impossible de recuperar.