En una setmana crucial per a Felip VI i per a Pedro Sánchez, Catalunya serà la que dicti sentència sobre la salut de la monarquia espanyola i la que precipiti o no al PSOE a una situació del tot imprevista quan el president del Govern espanyol en funcions va decidir frívolament jugar-se el futur polític dels socialistes a la ruleta russa. Per ordre cronològic, la família reial serà la primera que notarà l'efecte de la sentència del Tribunal Suprem que ha condemnat a cent anys els presos polítics catalans. El blindatge policial d'una àmplia àrea de la Diagonal de Barcelona per evitar incidents no ha estat prou perquè diversos milers de persones es concentressin davant del Palau de Congressos i l'hotel Rey Juan Carlos, i que es produís una sonora cassolada. El fet que tota la zona estigués literalment presa per la policia no és res més que un exemple de la preocupació que regna per qualsevol boicot a l'acte de lliurament de premis de la Fundació Princesa de Girona aquest dilluns a les 18 hores.

La tensió existent ha portat durant tota la jornada a facilitar informació confusa sobre l'arribada del Rei, la Reina, la princesa i la infanta, i on fixarien la residència en aquesta ocasió. Que si l'Albéniz, que si el Juan Carlos I, que si a les 20 hores, que si a les 22 hores, un autèntic jeroglífic per mirar de despistar i desanimar els concentrats que aquest dilluns, a partir de primera hora, tornaran a manifestar-se en aquesta zona de la Diagonal. Serà el gran plató de la campanya electoral d'aquest dilluns i, en funció de com es desenvolupi la jornada, el tema del debat televisat dels líders polítics espanyols d'aquest dilluns a la nit. Un cop més, la gran paradoxa: polítics espanyols parlant i parlant sobre Catalunya mentre els polítics catalans són marginats del debat, començant per Esquerra Republicana, el guanyador de les últimes eleccions i que en les de diumenge vinent podria arribar a tenir, segons algun sondeig, els mateixos o més diputats que Ciutadans a tot Espanya.

Si Felip VI es troba atrapat al laberint de la política catalana pels seus errors i menyspreus a una part majoritària de la societat catalana, Pedro Sánchez no hi queda al darrere. El líder socialista sembla que ha caigut en una teranyina de la qual no pot sortir, ja que era dels que pensava que la sentència del Suprem desinflamaria la política catalana i es giraria full a l'agenda independentista. El cert és que des que es va conèixer, el passat dia 14, la resposta de l'independentisme ha compromès les expectatives dels socialistes, i que els aldarulls que s'han produit només han donat rèdit electoral a la dreta. A més inflamació al carrer, menys suport a Sánchez al ser vist per una banda de l'electorat espanyol com una mala còpia del PP quan es tracta de temes relacionats amb la unitat d'Espanya i l'ordre. Just al contrari del que els estrategs de la Moncloa havien previst.

Va ser un error de tots dos creure que les sentències del Suprem eren un punt i final a les reivindicacions independentistes. Els partits no són avui els únics canalitzadors del malestar social existent. Primera lliçó de les quatre últimes setmanes.