Encara que el termini límit per a l'elecció del president de la Generalitat és dimecres 26 de maig —d'aquí a deu dies— tothom és conscient que els calendaris de ratificació per part de les direccions dels dos partits, consulta a la militància en el cas de Junts per Catalunya; ronda de contactes per part de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; convocatòria del ple del Parlament i elecció, potser, en segona volta per part dels diputats i diputades; obliga que Esquerra Republicana i Junts tanquin un acord polític sobre el Govern de Catalunya no més tard de l'equador de la setmana entrant.

El fet que des de fa alguns dies els dos partits estiguin instal·lats en el carril del discurs que va quedar fixat després de l'abrupta ruptura de les negociacions per a un Govern de coalició dissabte passat, dia 8, sense moure's ni un mil·límetre, vol dir, segurament, que per sota hi ha una negociació que no s'ha explicat a l'opinió pública, però en la qual es continua treballant. Es pot pensar que la discreció té fonamentalment a veure amb el fet que la negociació la porten molt en primera persona Pere Aragonès i Jordi Sànchez, i no sortirà d'aquest àmbit llevat que hi hagi un acord que puguin socialitzar i dur a votació.

El temps s'acaba i, per si no hi havia prou incentius per a l'acord, dues enquestes publicades en les últimes hores per La Vanguardia i El Periódico venen a certificar el que ja assenyalaven altres mostres demoscòpiques: unes noves eleccions reforcen el lideratge del PSC en primera posició davant d'ERC, que continuaria sent el segon partit, i Junts, el tercer. Les opcions de coalició que deixarien els comicis serien idèntiques a les que ara existeixen i els problemes dels partits per tancar acords, exactament els mateixos. Això sempre que alguna de les tres formacions en joc no decidís fer un Pedro Sánchez i passar de proclamar, com va fer el president del govern espanyol, que no dormiria a les nits tranquil si fos president amb Podemos a tancar un acord amb Pablo Iglesias al cap de poques hores de tancar-se les urnes de la repetició electoral.

Aragonès i Sànchez juguen les seves últimes cartes al límit de la botzina i sense que hi hagi fumata blanca. Les entitats sobiranistes collen per a l'acord i perquè no es dilapidi el 52% dels vots, i els nervis estan a flor de pell tant a ERC com a Junts. La moneda continua en l'aire fent voltes i més voltes. I el temps s'acaba.