A l'arribada de l'anhelada vacuna només li ha faltat la foto de Pedro Sánchez. Les fotos que s'han distribuït des de la planta belga de Puurs, a Flandes, resulta que han aparegut a Guadalajara amb un enorme cartell del govern d'Espanya, l'escut i la bandera corresponent. El coronavirus no entén de territoris però pel que sembla la vacuna de la compañia Pfizer sí, i sempre hi ha el llest que pensa que la desgràcia de la malaltia val la pena contraposar-la amb algú que ajudi a salvar vides. La propaganda és això: algú hauria pogut pensar en un metge, una infermera o personal sanitari però potser això dona menys vots que el missatge subliminal que Pedro Sánchez salva vides.

El president del govern no ha estat l'únic que ha aprofitat l'arribada de la vacuna al seu país per transformar-ho en un acte patriòtic, encara que el pagador hagi estat la Comissió Europea. A Europa, algun ministre discretament col·locat ha estat el màxim encara que el que realment es veia era l'embalatge de cartó amb l'anagrama de Softbox i sense cap propaganda governamental. La cosa ha estat diferent en alguns països d'Amèrica del Sud, on el folklore nacional ha estat a l'altura de l'espanyol.

Però, en fi, la bona notícia és que la vacuna ja és aquí i que d'aquí molt poques hores en començarà la distribució. La comunitat científica confia que sigui el principi de la fi i esperem que sigui així ja que moltes més decisions mèdiques en mans dels polítics poden acabar amb la paciència dels ciutadans.

I, respecte a la propaganda i les ànsies per lluir el tipus, potser no cal preocupar-s'hi gaire. A hores d'ara tothom té una certa idea de com han actuat els governs davant la pandèmia, el que han fet bé, el que han fet malament i el que podien haver fet i no han fet. El soroll, amb tant de dolor pel mig, serveix de bastant poc.