Ja s'han complert quatre anys d'aquell tràgic atac del 17 d'agost de 2017 a Catalunya en què un atemptat, reivindicat per una cèl·lula d'Estat Islàmic, va deixar darrere seu una reguera de dolor que es va saldar amb setze víctimes mortals i la mort de vuit terroristes. Les ciutats de Barcelona, Cambrils, Ripoll i Alcanar, però en general Catalunya sencera, recorden aquella jornada d'agost amb una emoció permanent i un dolor especial en la qual es van sumar la sorpresa primer i la immediata indignació que sempre comporta un atac terrorista, amb una resposta ciutadana exemplar d'una població madura i solidària amb les víctimes. També d'aquell dia en queda l'orgull d'una policia catalana que en un temps rècord va ser capaç d'eliminar un comando terrorista sanguinari que tenia prou capacitat operativa per continuar actuant.

D'alguna manera, Catalunya, terra de pau i d'acollida, no ha aconseguit girar full des d'aquell atemptat. En són diversos els motius: en primer lloc, perquè va marcar a una generació que, malgrat les notícies permanents que situaven Barcelona en el focus del terrorisme islàmic, no creien que arribés a produir-se mai. En segon lloc, perquè mai ningú no s'hagués imaginat que en una ciutat com Ripoll -d'uns 10.000 habitants- hagués pogut créixer en tan poc temps una cèl·lula terrorista tan mortífera comandada per un imam de la població, Abdelbaki es Satty.

Però si alguna cosa ha ocupat pàgines i pàgines aquests últims anys més enllà de la preparació de l'atemptat, el seu desenvolupament, les víctimes, els terroristes morts i els Mossos d'Esquadra, ha estat, sens dubte, el paper de l'imam Es Satty com a confident de la policia espanyola, la negativa permanent dels partits del règim a crear una comissió d'investigació al Congrés dels Diputats i, finalment, l'oposició de l'Audiència Nacional per analitzar si hi va haver negligència, mala fe o, fins i tot, alguna cosa més als cossos de seguretat de l'Estat.

El judici de l'Audiència Nacional va condemnar a penes d'entre 8 i 53 anys de presó els tres acusats pels atemptats, per organització terrorista i tinença d'explosius però els va absoldre pels homicidis. L'Associació de Víctimes del Terrorisme va anunciar el mes de maig passat la seva voluntat de recórrer la sentència i demanar la repetició del judici. El cert és que les injustificades traves polítiques quan hi havia hagut tantes víctimes mortals, els insalvables obstacles judicials i la sentència no van convèncer tothom i van alimentar la idea que s'hagués pogut fer molt més per saber tota la veritat. I no va ser possible.