La història dels partits va íntimament lligada als resultats electorals. El PSOE era un partit capbaix, sense cap estratègia, sense lideratge i mancat de musculatura, i una moció de censura contra el Partit Popular el va rescatar del pou on es trobava, el va situar a la Moncloa i, de cop i volta, tots els seus problemes s'han arreglat. Els seus, és clar; no pas els problemes que té Espanya i que, algun dels quals, els catalans patim més que ningú. D'aquella decepció socialista ningú no se'n recorda, ni tampoc de la falta de propostes programàtiques i de solucions per als problemes existents.

Per això, a cavall de l'èxit electoral pot celebrar aquest cap de setmana a València un congrés buit de propostes i sense solucions que ningú no li exigirà. Qui exigirà respostes quan el que està en joc són el repartiment de càrrecs? Llavors entren en joc els spin doctor, aquests assessors que situen un frame a l'horitzó i fa que tota la il·luminació enfoqui cap allà i es deixi de parlar dels problemes reals, aquests que, diuen, interessen la gent. Res a veure amb aquells congressos que debatien polítiques temps enrere. Ara, el que es porta són convencions a l'americana amb unanimitats més que no pas majories, i unes grans dosis d'adulació al líder.

Per això la principal notícia del congrés del principal partit espanyol ha estat una foto. Si, una foto. Pedro Sánchez amb Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero. Els tres presidents de govern socialista que ha tingut Espanya des de 1982. González i Sánchez no tenen res en comú, més enllà que tots dos han ocupat la Moncloa. I de la boca del primer només en surten improperis cap al successor. Però la família socialista necessitava reunificació més que propostes, pel que sembla. Sens dubte és més còmode organitzar una foto que pensar una proposta per a Catalunya, que ni hi és ni se l'espera.

La foto de la història socialista ha coincidit amb la reaparició a La Sexta de Rafael Vera, l'exsecretari d'Estat de Seguretat amb Felipe González i propulsor dels GAL, que no només no ha mostrat cap penediment pels crims d'estat, sinó que ha reivindicat les seves accions de guerra bruta. "Ells mataven i nosaltres ens defensàvem", diu amb la mateixa naturalitat amb què carrega contra els mecanismes d'un estat de dret, com el dret de tot ciutadà a un judici just.

No podia escollir millor dia per recordar el passat d'un PSOE que arrossega a la seva motxilla els GAL, com una pàgina negra de la seva història de la qual no ha demanat perdó. D'això, ningú no vol acordar-se'n encara que hi ha Vera per recordar aquella atrocitat històrica i el terrorisme d'estat que es va practicar.