L'aprovació d'uns pressupostos -i en aquests moments n'hi ha uns de presentats, els espanyols, i uns altres en trànsit, els catalans, perquè entraran en el Parlament el mes de novembre- solen anar sempre acompanyats de moments de gran incertesa, de moviments cap endavant i cap enrere, fins i tot d'un moment en què sembla que realment s'encallaran i, finalment, de cop i volta la gran majoria de les vegades s'obren camí i aconsegueixen ser aprovats. Són l'exemple més evident de si l'executiu té o no estabilitat parlamentària suficient, encara que això tampoc no és una ciència exacta, perquè Mariano Rajoy va tirar endavant els comptes públics el maig del 2018, tot ho veia vent en popa i, molt pocs mesos després, al setembre, Pedro Sánchez guanyava una moció de censura i el desbancava de la presidència del govern. Però, certament, ha estat una excepció.

Mentre el conseller d'Economia, Jaume Giró, està ultimant els comptes que presentarà al Parlament en les pròximes setmanes i temptejant si realment la CUP té voluntat real de negociar la seva aprovació o acabarà deixant el Govern a l'estacada, la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, ha donat per obert el ball per assolir prou diputats per tirar endavant els seus pressupostos. Com marca el protocol, ha convidat Esquerra Republicana i el Partit Nacionalista Basc a sortir a la pista, a deixar de banda propostes incòmodes en la negociació -en el cas de Catalunya el traspàs de Rodalies- i a pensar en l'interès general. Que no és cap altra cosa per als successius governs espanyols que una invitació a rebaixar les seves exigències.

Esquerra té la mala experiència dels últims pressupostos que també va contribuir a aprovar i, d'altra banda, necessita que el primer any de Pere Aragonès com a president de la Generalitat els pressupostos catalans tirin endavant tant sí com no. Preferentment amb la CUP, però qualsevol cosa abans que siguin retornats pel Parlament. Per això s'ha parapetat en un ara per ara no d'Esquerra als pressupostos generals de l'Estat. Junts també vol que siguin amb la formació anticapitalista, però en el recent debat de política general la CUP no va donar mostres de ser una formació disposada a donar robustesa parlamentària al Govern, sinó més aviat va bascular més cap a posicions de partit d'oposició.

El cert és que més enllà de declaracions voluntaristes com la de la portaveu d'Esquerra, Marta Vilalta, quan ha assegurat que no aprovarien els pressupostos de la Generalitat amb els vots dels socialistes, tot està a l'aire i les majories parlamentàries per construir. Però el Govern té un avantatge respecte a l'executiu de Pedro Sánchez: té dos comodins -CUP i PSC- mentre el radiant triler de la Moncloa només en té un, que són els partits independentistes. Perquè òbviament no els traurà amb PP, amb Vox i amb Ciutadans. Posats a escollir, sembla bastant evident qui porta ara per ara avantatge.