L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest dijous en un ple extraordinari la proposta dels grups municipals d'Esquerra i Junts per Catalunya per retirar la Medalla d'Or i altres títols honorífics i reconeixements personals a Joan Carles I, atorgats al llarg de la història pel consistori. L'aprovació ha estat sucosa: primer, els comuns s'hi han abstingut i amb ells, òbviament, l'alcaldessa Ada Colau. Així, els vots a favor han estat només de quinze i no de vint-i-cinc; segon, els vots en contra han estat catorze, però haurien estat setze si els dos regidors de Barcelona pel Canvi, Manuel Valls i Eva Parera, hi haguessin estat presents.

Els jocs malabars dels comuns amb una qüestió a la qual, en principi, són clarament favorables, pel simple fet que hi havia una reprovació al govern espanyol per haver protegit l'emèrit en la seva fugida, cosa que, d'altra banda, el mateix Pedro Sánchez ha reconegut, evidencia una escala d'interessos. Però l'absentisme de Valls i Parera és certament per nota, ja que amb ells a la sala de plens no hauria prosperat el rebuig del consistori a Joan Carles I.

Perquè per més que hi hagi paraules buides, com se sol dir, menys parlar i més actuar. Perquè si bé és cert que a Barcelona hi ha una àmplia majoria republicana a favor de retirar els honors concedits a Joan Carles I, primer com a príncep i després com a rei, aquesta majoria no hauria de perillar per motius partidistes. S'hi és o no s'hi és i un tuit no pot substituir una votació al ple de l'ajuntament. Que ERC i JxCAT han intentat posar Ada Colau en un problema? Segurament. Però la política també és això i les prioritats haurien d'estar clares.

Segons una enquesta publicada per ElNacional.cat el mes de juliol passat i elaborada per l'Institut Feedback, si es convoqués un referèndum sobre la monarquia espanyola, el 69% dels catalans votarien a favor de la proclamació de la república i només el 20% estaria a favor de la continuïtat de la monarquia. Una majoria molt àmplia que obliga tots els seus defensors a persistir-hi no només quan les condicions són fàcils sinó, sobretot, quan són difícils.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat