Qui li anava a dir a Alberto Carlos Rivera que França, la jacobina i centralista França, però també la de valors com la democràcia, la llibertat d'expressió i la del cordó sanitari contra qualsevol formació ultradretana, s'acabaria convertint en alguna cosa més que una pedra a la sabata. Fins i tot, en un autèntic maldecap. Macron i Valls, dos polítics que ni es parlen, han aconseguit posar-se d'acord en una cosa: Rivera és un polític mediocre i un mentider. I li han enviat un missatge fàcil d'entendre: C'est la guerre. La presidència de la República ha sortit a desmentir-lo després que es va declarar eufòric per una pretesa felicitació de Macron pels pactes postelectorals. No hi ha hagut cap felicitació de l'Elisi i tot és cosa de la imaginació del líder taronja. No és una desautorització qualsevol, és tota una bufetada de qui fa uns quants mesos es considerava que era el seu padrí en l'esfera internacional.

Conèixer Rivera, saber exactament com pensa, com actua, era només qüestió de temps. A Catalunya, el seu laboratori polític, és conegut de sobres. De la mateixa manera que la seva ubicació a la família liberal era un gran muntatge: ni el líder de Cs té formes de polític d'aquesta família política, ni combrega amb l'ideari, perquè està bastant més a la dreta. En els últims anys, quan Mariano Rajoy gestionava el país des de la inacció política i Pedro Sánchez semblava un autèntic desestabilitzador del sistema, Albert Rivera era el polític consentit pel que es denomina, perquè s'entengui fàcilment, l'Ibex 35. També pel deep state. Res no s'admira tant a Madrid com un català que renuncia a ser-ho. Rivera era tot un descobriment caigut del cel: posava veu amb entusiasme en la defensa del castellà, en l'atac frontal a l'independentisme, en el tancament de TV3, la crítica a la política lingüística o la unitat d'Espanya. Aquest Rivera va passar de graciós a pesat en el mateix moment que Sánchez va arribar a la Moncloa, va demostrar temperància en les decisions i va deixar clar que no havia vingut a canviar res de substancial.

Diuen a Madrid que un dels problemes per a l'entesa entre Sánchez i Rivera és el profund menyspreu del llogater de la Moncloa cap al líder taronja, per qui encara se sent enganyat. Podria ser veritat, perquè és de sobres coneguda la facilitat que té el president de Ciutadans per guanyar-se adversaris. Que Macron i Valls li hagin declarat la guerra el deixa en una posició difícil, quan tots dos eren aliats seus i es va basar en tots dos per presentar-se com un polític de conviccions profundes i amb mirada europea. Si alguns dirigents polítics catalans haguessin estat consultats, tot això que s'haurien estalviat. Ara fins i tot els liberals de Macron amenacen d'expulsar-lo del grup en el Parlament europeu que fins ara es deia Alde i que a partir d'aquesta legislatura es denominarà Renovar Europa. Això difícilment passarà, perquè pel mig hi ha subvencions —o sigui, diners— i la mida del grup parlamentari, però és una mostra de l'enorme irritació amb Ciutadans.

La preocupació de Rivera deu ser real i, sens dubte, un autèntic maldecap: mai no havia estat tant temps sense parlar de Catalunya.