Si alguna cosa caracteritza aquesta fi d'any, és que el tanquem amb molta més incertesa que quan va començar. Aquell gener s'entreveia una certa crisi econòmica, hi havia una molt mínima esperança d'entrar en un temps nou en les relacions entre Catalunya i Espanya, i es podia pensar que es començaria a revertir la situació dels presos i exiliats. La pandèmia va canviar molt aviat el guió del 2020 i ho va fer d'una manera tan brusca que tots els governs van quedar superats per una situació per a la qual no estaven preparats. Amb els mesos hem descobert, a més, que el nostre sistema de benestar, del qual n'estàvem tan satisfets, tenia moltes més llacunes que les que havíem descobert fins llavors.

La suma d'un finançament autonòmic insuficient, les dificultats pressupostàries cròniques per a un esforç més gran en Sanitat, Investigació i Educació, juntament amb la incapacitat per protegir els nostres avis com es mereixen i retenir el talent dels nostres joves i que no marxés a l'estranger, ens havia fet un país més vulnerable del que crèiem. En definitiva, el dèficit fiscal que Catalunya havia anat acumulant durant dècades ens havia deixat sense eines per respondre a una situació tan excepcional com la pandèmia. Caldrà tornar a la reivindicació del dèficit fiscal com l'única resposta a curt termini si volem tornar a ser un país competitiu i no una autonomia més. L'exigència d'una Catalunya independent ha de conviure amb les necessitats que són urgents i que milloraran la qualitat de vida dels nostres compatriotes.

Aquest 2020 ha estat l'any en què ha esclatat en l'àmbit informatiu la corrupció de la monarquia espanyola. Fins a l'extrem que el rei emèrit ha abandonat Espanya i s'ha refugiat als Emirats Àrabs Units. El seu fill, Felip VI, incapaç de superar el discurs del 3 d'octubre, ha vist com cada visita a Catalunya era un focus de conflicte i de protestes al carrer, cosa que unida al buit institucional ha desembocat en visites clandestines com la de fa unes setmanes per al lliurament del premi Cervantes a Joan Margarit.

Tot això, enmig d'una crisi institucional important en què el govern espanyol ha renunciat a una part del poder, que ha passat a mans del deep state i de la Justícia, mentre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias preferien conservar els seients abans que presentar batalla. Així, s'ha deteriorat la qualitat de la democràcia per a satisfacció de la dreta política, social i mediàtica, que des de l'oposició ha pogut, en les batalles importants, imposar el relat.

Amb aquesta columna completo el meu escrit diari d'aquest 2020. Encara que és cert que un sempre té un any que recorda per una situació molt especial, sigui de signe positiu o negatiu, conclourem plegats que, per a molts de nosaltres, cap any no ha tingut la preocupació, la tensió, la incertesa i el magnetisme d'aquests últims deu mesos, des que es va conèixer que una pandèmia denominada Covid-19 ens canviaria la vida. Des d'El Nacional hem mirat d'acompanyar-los el millor que hem sabut i de donar respostes a les preguntes que com a societat hem tingut i a totes les que encara ens continuem fent. I no hem oblidat, ni per un instant, que Catalunya continua tenint el Govern del referèndum de l'1 d'octubre de 2017, la presidenta del Parlament i els líders d'Òmnium i l'ANC a la presó o a l'exili. I que la repressió ha continuat aquest 2020 enmig d'una preocupant pèrdua de llibertats.

Ho hem pogut fer, gràcies a vostès, en vigílies de celebrar, aquest 2021, el nostre cinquè aniversari en aquesta aventura apassionant, consolidats com el diari digital natiu català més llegit del país. Ens omple d'orgull i de responsabilitat a tota la família d'El Nacional, els animo a fer-se socis del Club El Nacional per assegurar-ne la viabilitat econòmica i confiem a continuar sent durant molt temps el seu diari de referència. Bon Any Nou.