L'anunci de vuit dels deu vocals conservadors en el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) demanant la convocatòria d'un ple extraordinari per rebutjar la proposició de llei d'Amnistia, que encara no ha estat acordada i menys encara donada a conèixer, és un pas més en la incursió del món judicial en assumptes que no són, ara per ara, de la seva estricta competència. Amb les funcions i atribucions del CGPJ clarament regulades per llei, és inviable una manifestació col·legiada de l'òrgan dels jutges sobre una proposició de llei non nata i, per tant, sense que ningú l'hagi sotmès al seu parer.

Com, evidentment, ells saben que no poden fer-ho, molt millor que qui escriu aquest article, cal tenir una mirada molt més llarga sobre l'anunci. Què es busca llavors? Es pretén, fonamentalment, dues coses: embarrancar el debat polític que està tenint lloc entre els partits que pensen dur la llei a terme com una de les condicions de la investidura de Pedro Sánchez i, també, organitzar un front tan ampli com sigui possible per oposar-se a l'amnistia tant a les institucions com al carrer. Un alçament evident contra el poder del Congrés dels Diputats, situant-se al davant la dreta política i mediàtica, qualificats símbols de l'esquerra i defensors del règim del 78, l'entramat judicial i jurídic en el qual es poden incloure també fiscals, advocats de l'Estat i alt funcionariat i intel·lectuals espanyolistes de totes les tendències ideològiques.

El moment escollit tampoc és innocent. Les negociacions del PSOE amb Junts són a la recta final, la qual cosa no és obstacle perquè la discussió entre ambdues formacions sigui acalorada i tensa. Fins i tot més tirant que fa una setmana. El marc general sempre és més fàcil que tancar la lletra petita i, en això, l'entramat d'advocats de l'Estat són uns grans professionals per decantar-ho sempre en l'últim redactat a favor seu. Si no hi hagués hagut tanta pressa per tancar l'acord amb els socialistes en l'Estatut de 2006, que després serviria de ben poc amb la destrossa del Tribunal Constitucional, potser s'haurien pogut doblegar les resistències a la transferència de l'aeroport del Prat.

Ara, en el que se suposa que és la recta final i amb el PSOE pressionant perquè la investidura del seu candidat pugui ser la setmana que ve, entre el 8 i el 10, paga la pena recordar que la pressa mai no ha estat bona consellera. El pacte s'ha de tancar i madurar. I si no ha arribat el primer quan escric aquest text, menys encara el segon. Que pot arribar en hores? Que Junts ho té tot preparat perquè la seva direcció aprovi l'acord i hi hagi una compareixença pública? També. Però si el d'Esquerra va ser el pacte de la castanyada —es va anunciar la nit del 31—, el de Junts pot ser el del Dia dels Difunts. Jo no sé.