Mentre Pedro Sánchez s'obstina a negar la major i viu en la seva particular gàbia de cristall del palau de la Moncloa en què acaben vivint, en un moment o un altre, tots els presidents del govern espanyol, la crisi econòmica ja la tenim a tocar. Les dades d'ocupació conegudes aquest dimecres són aclaparadores: estem davant el pitjor mes de juliol en els últims 20 anys. L'atur ha pujat en diversos milers de persones i els afiliats a la Seguretat Social han caigut per primera vegada en un mes de juliol. En vigílies dels seus 20 dies de vacances, les més llargues des que van arribar a la Moncloa, el matrimoni Sánchez-Gómez i les seves dues filles es disposen a viatjar ben aviat a Lanzarote, al complex de la residència reial de la Mareta, i posteriorment al vedat de Doñana, ambdós espais són patrimoni de l'Estat.

Mentre això passa, Sánchez ens té entretinguts amb la temperatura de les calefaccions a l'hivern i dels aires condicionats a l'estiu, mentre la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ja va demostrar durant el coronavirus que per a ella eren més importants els vots que els morts, ara amenaça de rebentar les mesures d'estalvi energètic del PSOE i apujar la calefacció com un hivern normal i posar l'aire condicionat com qualsevol estiu. Ayuso, en mode campanya electoral, es va treure de la màniga durant el coronavirus que Madrid era un espai de llibertat i va arrasar a les urnes. Que no li torni a fer a Sánchez una jugada igual, ja que és difícil que el president espanyol ens convenci de la necessitat d'estalviar energia quan ell el màxim que ha fet ha estat aparèixer en una roda de premsa sense corbata.

Les últimes dades conegudes del turisme del juny apunten que encara no s'ha arribat al nivell prepandèmia i que es va fregar el 85% respecte al 2019, són quinze punts menys que no és poca cosa. Els discursos de Sánchez recomanant mirar amb altres ulls les dades de l'atur i de la vicepresidenta Calviño apuntant que cal deixar de mirar les xifres mensuals i s'han de mirar les tendències de fons són gairebé una provocació, ja que el realment preocupant de l'economia espanyola són les tendències de fons, l'increment de la inflació gairebé un punt per sobre dels dos dígits i la seriosa amenaça de recessió.

Però sembla que res d'això no es vol veure per part del govern de coalició entre el PSOE i Unidas Podemos que presideix Pedro Sánchez i que l'important és que la gent se'n vagi de vacances amb les menys preocupacions possibles i a la tornada ja vindrà la patacada. Ni aturar el consum, ni enviar missatges alarmants. La política de l'estruç, ignorant els problemes i els perills que hi ha a l'horitzó com a única política d'Estat, ha d'arribar a la seva fi.