El moviment de Pedro Sánchez avançant que el PSOE vetarà que els jutges hagin de declarar en les tres comissions d'investigació creades pel Congrés —Operació Catalunya, atemptats del 17-A i Pegasus—, en contra de les peticions d'Esquerra Republicana i de Junts, té dos punts clau: primer, mirar de distendre les relacions de la Moncloa amb la judicatura i posar de relleu el paper del nou ministre de Justícia, Félix Bolaños, davant les demandes del partit de Carles Puigdemont i les exigències públiques de Míriam Nogueras i de Josep Rius. En segon lloc, mirar d'introduir una mínima agenda que li permeti marcar distàncies dels seus socis d'investidura en aquelles qüestions en què no tenen un acord firmat.
La posició de Sánchez, alineant-se amb el PP i amb Vox en l'oposició que els jutges hagin de comparèixer en les comissions, no millorarà substancialment les difícils relacions del PSOE amb la judicatura, però tampoc no les empitjorarà. És més que un alleujament per als jutges, que, d'altra banda, tampoc no pensaven anar-hi, ja que entenen que no estan obligats a comparèixer en les comissions d'investigació de les Corts. Davant d'aquesta pugna institucional, Sánchez fa el que millor sap fer: defensar que el seu compromís eren la creació de les comissions d'investigació i que per a això els independentistes van tenir els vots dels diputats socialistes en les tres. I, en realitat, és així. Una altra cosa és que una part de la investigació quedi coixa i no es pugui avançar fins al final, però en això els socialistes es rentaran les mans.
És obvi que el PSOE té una perspectiva diferent dels acords subscrits amb els independentistes i és el que provarà de fer valer. I no semblen disposats a pagar el que no han firmat o, si ho han de fer, que sigui al més tard possible. En aquesta foto que radien els socialistes han complert tant amb Junts com amb ERC, a més de les comissions parlamentàries, amb la proposició de llei d'amnistia. Una proposició, per cert, que tindrà correccions per la via d'esmenes per part dels independentistes i que els socialistes, reticents, es voldran cobrar adequadament. Quan la política només és una transacció d'interessos, aquestes coses solen passar.
Els propers mesos veurem com s'enviden els socialistes i els independentistes, amb les respectives agendes i els seus processos electorals pel mig
Amb Junts, també està en marxa el tema del català com a llengua oficial a la UE; s'ha reunit la taula de negociació amb un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que té les funcions d'acompanyar, verificar i fer seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s'arribi, i se celebrarà a principis de l'any que ve, segurament al gener, una reunió a Brussel·les entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. Amb Esquerra, hi ha hagut l'anunci de la transferència de Rodalies; es reactivarà la taula entre els dos governs, i es reunirà per separat tant amb Oriol Junqueras com amb Pere Aragonès. A Bildu li ha lliurat l'alcaldia de Pamplona i amb el PNB s'ha compromès al traspàs de la gestió del règim econòmic de la Seguretat Social d'aquí a dos anys. Tot aquest paquet tanca, segons l'opinió de Pedro Sánchez, la fase d'investidura.
Els propers mesos veurem com s'enviden els socialistes i els independentistes, amb les respectives agendes i els seus processos electorals pel mig. Esclar que hi ha a l'horitzó una possible moció de censura a Pedro Sánchez, però aquesta possibilitat és més aritmètica que política, ja que el PP, de la mà de Vox i amb contínues escomeses al català i a tot el que té a veure amb la identitat catalana, només es tanca portes. I amb aquesta situació, els socialistes tindran coalició força temps.