La patronal Cecot afronta aquest mes de juny un canvi en la seva presidència que no es produïa des de l'any 2005, quan Antoni Abad fa agafar el relleu d'Eusebi Cima. Amb la renúncia d'Abad, s'ha obert un procés per designar el seu successor. Només una persona ha aconseguit els avals per a poder presentar candidatura, l'actual president del Club Cecot Financer Fiscal, Xavier Panés (Terrassa, 1964). En una entrevista a l'ACN, Panés es marca una continuïtat renovadora per reimpulsar la patronal, així com insistir a reivindicar una millora de les infraestructures en benefici d'empreses, treballadors i usuaris en general. Si res no es torça, la previsió és que sigui nomenat oficialment president en l'Assemblea General del 29 de juny.

Panés ha aconseguit reunir un 77,8% d'avals per a presentar candidatura, molt per sobre del 25% necessari. En la seva primera entrevista com a candidat, assegura assumir el compromís de posar-se al capdavant de la patronal fruit de la seva implicació compartida amb la resta dels membres del comitè.

"Per reunir els avals m'he reunit amb tota la gent que té dret de vot i hi he parlat per explicar-los què vull fer, escoltar molt, què opinen sobre la casa, això permet aprendre molt, parlant amb els gremis socis de Cecot i que formen part de la Junta", explica Panés. De fet, destaca els gremis "són els amos d'aquesta casa", fet pel qual el president de la patronal n'és el seu portaveu.

Continuisme renovat

Panés assegura que l'eix bàsic de la seva candidatura és un "continuisme renovat", donat que ell mateix ja forma part de l'actual executiva. "Hi ha una necessitat de renovar el món gremial i dur-lo al segle XXI, ens movem en esquemes molt d'estàndards d'altres moments, i hi a aspectes que ens envolten que ens obliguen a connectar amb l'empresari d'avui dia", explica.

L'actual equip que lidera Abad ja ha començat aquesta tasca, un fet que ha desembocat en l'elaboració d'un pla estratègic que ara caldrà desenvolupar. "Això renovarà de forma notable els gremis, i aquí podrem arribar a ser model per a altres entitats", augura. Aquesta tasca exigeix oferir més instruments als gremis, fet que permetrà modernitzar i implementar les noves tecnologies de manera equitativa.

Defensa de les infraestructures

Panés es mostra perplex perquè des de fa 30 anys el territori segueix defensant la implantació de millores en les infraestructures de mobilitat, sobretot per carretera i ferroviàries, que beneficiarien el teixit econòmic, així com els treballadors que cada dia es desplacen per anar a la feina o la resta de ciutadans que fan el seu dia a dia. Les cues registrades a vies com l'AP-7 un cop aixecats els peatges o l'enèsim sotrac per projectar el Quart Cinturó en el tram Terrassa - Sabadell és un dels elements que no s'explica qui serà amb tota probabilitat el nou president de Cecot.

Tot i considerar positives les millores que el secretari d'Estat d'Infraestructures, Xavier Flores, va presentar fa poc més d'una setmana a l'AP-7, on es preveu una inversió de 78,2 milions d'euros per millorar la via en el tram vallesà, no entén que no s'hagi actuat abans. "Com podem estar-nos preguntar ara què hi passa a l'AP-7? Quan es van aixecar els peatges, l'administració no va pensar que podria passar el que està passant ara?", es qüestiona Panés, en referència als múltiples embussos i accidents que s'hi ha registrat en les darreres setmanes. "Què s'esperaven?", insisteix.

L'altra via que ha capitalitzat la polèmica darrerament és la B-40, altrament coneguda com a Quart Cinturó. Tot i que inicialment es va arribar a un acord entre els governs català i espanyol i els ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, en què l'Estat posaria els diners i la Generalitat executaria les obres amb un traçat acordat amb el territori, el Govern va desmarcar-se de la presentació del pacte a última hora.

"La meva primera reacció és de sorpresa, no acabo d'entendre que una infraestructura de la importància i el retorn econòmic com el de la B-40 estigui com està avui en dia", assenyala, recordant que fa 30 anys que se'n parla. "Em sembla indignant, haurien de tenir una mica més de respecte pel territori, per les empreses, els treballadors i els ciutadans en general, perquè la rendibilitat d'aquesta inversió és espectacularment positiva", afegeix.

És per això que defensa la projecció del tram en discòrdia avui en dia, el que uneix Terrassa amb Sabadell i Castellar. "El de Sabadell a Granollers es fa refredar fa temps", recorda, un tram molt sensible donat que hauria de creuar pel Parc Natural de Gallecs.

De la mateixa manera, insisteix que cal una millora de la xarxa ferroviària, on Cecot, de la mà del col·lectiu Fem Vallès, ha reclamat insistentment la creació de nodes que permetin enllaçar les xarxes de Rodalies i Ferrocarrils de la Generalitat arreu de l'entorn metropolità de Barcelona. Això permetria reduir l'ús del vehicle privat per a moure's entre ciutats, amb inversions que en alguns casos serien mínimes, però que obririen la porta a fer estacions d'enllaç entre diferents línies de tren.

Qualitat democràtica

En els darrers anys, han estat molts els actes en defensa del dret a decidir en què Cecot hi ha assistit. Panés manté la mateixa postura que la patronal ha mantingut fins ara, defensant que es pregunti de tot: "La relació amb l'administració ha de ser correcta i fluida, ens hem de poder comunicar i dir la nostra, i hem de poder votar-ho tots, com més ens preguntin, més informació tindran per aplicar decisions", assenyala.

Centrant-se en el dret a decidir, insisteix a poder ser preguntats per tot: "Sigui en quin escenari sigui, la nostra obligació és que el botiguer a les 8.00 h pugui aixecar la persiana, m'és igual qui hi hagi, aquesta és la nostra obligació, i per això no estem per altres coses", apunta.

És per això que assegura que les dades de què disposen apunten que en un país on la democràcia funciona i la qualitat democràtica és alta, el teixit empresarial i econòmic i el nivell de vida de la població millora: "I nosaltres volem això", sentencia.

 

Imatge principal: Xavier Panés, de Cecot / ACN