"Hi haurà un sabotatge, seran sabotejats", ha alertat l'exministre de Finances de Grècia Iannis Varufakis en la presentació del llibre Un pla per a Europa a la UB acompanyat del coautor elt primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello. Més concretament, Varufakis, qui sempre s'ha mostrat molt proper a Podemos, ha explicat que les institucions europees no dubtaran a "sabotejar" qualsevol govern progressista que es pugui formar a Espanya després de les eleccions del 26-J. Per això, ha recomanat als "progressistes espanyols" que estiguin preparats per defensar un programa europeu amb les mesures dels pròxims quatre anys de mandat a la taula de negociacions de Brussel·les. 

Varufakis és un europeista convençut, però no de l'Europa actual dominada per la Troica de la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). Un triumvirat que, a parer seu, ha esgotat les il·lusions dels ciutadans i "no es creu el seu propi programa". Com si d'una obra de teatre es tractés, Varufakis ha revelat que durant les llargues i àrdues conversacions que va mantenir amb la Troica per tractar el rescat de Grècia, un alt comandament europeu li va reconèixer que el programa que Europa pretenia imposar al país hel·lè no funcionaria, alhora que l'animava a entendre-ho, ja que no es podien "fer enrere" per una qüestió de credibilitat. 

La tragèdia grega de De Guindos

L'obra de l'extitular de finances grec encara no havia culminat en dimissió quan Varufakis es va reunir amb el seu homòleg espanyol, ara en funcions, Luis De Guindos per presentar-li les seves propostes i resoldre la crisi grega. I malgrat que Varufakis ha revelat que van "tenir una molt bona conversa" fins al punt "d'estar d'acord", el punt d'entesa "mai podia emergir ni a l'Eurogrup ni en públic". Per alguns, teatre; per altres, estratègia política. Per Varufakis, "una tragèdia grega, a l'estil antic, shakespeariana, i és que els que manen a Europa no poden fer el que creuen. I així és com Europa es desintegra". I ho fa "sense donar l'oportunitat que neixi una nova esperança". 

Tornant als orígens, el també professor de Teoria Econòmica ha recordat que la UE es va crear com un càrtel de la gran indústria per anar a contracorrent del lliure mercat i que, després, va crear l'euro per assegurar els preus. Inicialment, "la Comunitat Europea del Carbó i Acer, no de les persones". Ara bé, encara hi ha lloc per a la torxa de l'esperança gràcies a "l'experiència fantàstica" de l'Ajuntament de Barcelona liderat per l'alcaldessa Ada Colau, capaç de derrotar "qualsevol moviment horrible d'Europa."

Per això, Pisarello, sota un somriure de complicitat amb Varufakis, ha apostat per desenvolupar un "arxipèlag de ciutats rebels" que participin en la tasca "hercúlia" de democratització europea. Una alternativa, "un pla B" per plantar batalla per "una altra Europa" impulsada per un gran moviment de base "transnacional" i d'àmbit europeu. L'enemic comú: una zona "lliure de democràcia", opaca, insolidària i obsessionada amb l'aspiració liberalitzadora i monetarista. "Estem dient al fantasma de Margaret Thatcher que sí que hi ha alternatives". 

"Ens deien antisistema mentre cridaven"

"Ens deien antisistema mentre cridaven", ha assegurat la diputada del Congrés per En Comú Podem Lucía Martín que també ha assistit a l'acte de presentació. En una crida a la feminització de la política, ha explicat que les dones no volen únicament governar sinó també canviar el modus operandi de la política per posar-la al servei de les persones. Lluny, doncs, d'una política adherida a "una quota" o tutelada amb "formes paternalistes". 

D'altra banda, Martín també ha reiterat la importància de l'apoderament i la coresponsabilitat de la ciutadania per treballar a partir de la col·laboració i cooperació implícita en les aliances i no a partir de la competició. Un fet que precisament ha criticat dels partits del Congrés durant les negociacions per formar Govern a Espanya.