La Sala Social del Tribunal Suprem ha rebutjat la limitació temporal dels contractes de treball en consideració als contractes mercantils de les empreses, modificant així la seva doctrina, segons ha comunicat l'organisme aquest dijous.

En una nota, s'explica que "des de finals dels anys 90, la jurisprudència havia vingut admetent que el contracte per a obra o servei determinat pugui ajustar la seva durada a la de la contracta", però aquest criteri és abandonat per la sentència. La sentència ha estat aprovada per unanimitat en el ple de la sala del Tribunal Suprem del passat 15 de desembre, de la qual ha estat ponent Lourdes Arastey Sahún.

Modificacions en la legislació

La Sala assenyala que "els qui ofereixen serveis a tercers desenvolupen la seva activitat essencial a través de la contractació amb aquests i, per tant, resulta il·lògic sostenir que el gruix d'aquella activitat té el caràcter excepcional que el contracte per a obra o servei ha d'atendre".

La sentència declara que resulta difícil continuar mantenint que l'empresa pugui recolzar l'essència de la seva activitat en una plantilla subjecta al règim d'indeterminació de les relacions laborals.

Afegeix la sentència que l'automatització d'aquesta contractació temporal, pel mer mecanisme del tipus d'activitat, pot portar a situacions de posada en perill de les garanties buscades pel Dret de la Unió Europea.

Finalment, recorda que el legislador ha dissenyat altres instruments per atendre la variabilitat de les necessitats.

Temporalitat de l'ocupació

El 84,9% dels contractes formalitzats entre gener i maig de 2020 a Catalunya van ser temporals, amb un total de 741.481 durant aquell període, segons l'Observatori del Treball i Model Productiu. Respecte al 2019, les contractacions laborals s'haurien reduït un 36% a causa de l'impacte de la pandèmia de la Covid, la reducció més acusada observada des de 1999.

Les contractacions han disminuït en totes les seves modalitats entre el mes de gener i maig de 2020 a Catalunya, menys en el cas dels contractes per substitució per jubilació. El descens més acusat en els de modalitat temporal són els contractes eventuals per circumstàncies de producció, amb un total de 223.199 menys, dada que representa un descens del 38,2%.