El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dijous que els grans inversors poden reclamar responsabilitats a Bankia per les inexactituds en el fullet d'emissió, document on consta la informació sobre la situació economicofinancera i jurídica d'una empresa que vol emetre nous valors en borsa, publicat per a la seva sortida a borsa el 2011.

L'alt tribunal comunitari considera que en el cas d'una oferta pública de subscripció d'accions dirigida tant a inversors minoristes com a inversors qualificats, l'acció de responsabilitat per la informació continguda a l'anunci no empara només els inversors minoristes, sinó també els qualificats.

Aquest posicionament del TJUE arriba després d'una pregunta traslladada pel Tribunal Suprem espanyol a propòsit d'un litigi entre la Unió Mútua Assistencial d'Assegurances (UMAS) i Bankia en relació amb la responsabilitat d'aquesta entitat financera pel fullet publicat en 2011 per a l'oferta pública de valors de la seva sortida a borsa.

L'alt tribunal espanyol dubtava de si un gran inversor com la UMAS podia reclamar responsabilitats a Bankia per la falta de veracitat de l'anunci, ja que l'obligació d'emetre tal anunci es devia al fet que hi havia un tram d'accions destinat a inversors minoristes.

En la sentència dictada avui, el TJUE considera legítim que els inversors que hagin participat en una oferta de valors en la qual s'hagi publicat un anunci invoquin la informació continguda en aquest, de manera que tenen dret a reclamar responsabilitat per aquesta informació encara que no fossin destinataris del fullet.

Assenyala que, en una oferta mixta, dirigida tant a inversors qualificats com minoristes, tots ells disposen d'aquest document que suposadament conté informació completa i fiable. I confirma per tant que, quan existeixi un fullet, pot iniciar-se una acció de responsabilitat civil per la informació d'aquest, qualsevol que sigui la condició de l'inversor que es consideri perjudicat.

Espanya pot exigir responsabilitats

No obstant això, el TJUE afegeix que els Estats membres poden permetre o fins i tot exigir que, quan s'exigeixi responsabilitat per la informació facilitada en el fullet, es prenguin en consideració el nivell d'experiència de l'inversor qualificat i les seves relacions amb l'emissor de valors de què es tracti. Això sempre que aquestes normes no facin en la pràctica impossible o excessivament difícil reclamar responsabilitats i siguin equivalents a les d'altres accions judicials similars.

La cort assenyala, en aquest sentit, que els Estats de la UE té un ampli marge d'apreciació per a fixar els termes en els quals es pot demanar responsabilitat pel fullet i que, si bé aquest document és fonamental perquè els detallistes puguin invertir amb coneixement de causa, els inversors qualificats normalment tenen accés a altres dades per a prendre aquestes decisions.

Sortida en borsa de Bankia

L'any 2011, Bankia va fer una oferta pública de subscripció d'accions per a la seva sortida a borsa dividida en dos trams, un per a inversors minoristes i empleats i administradors (60% de les accions ofertes) i un segon tram per a inversors qualificats (el 40% restant).

Bankia es va posar en contacte amb la UMAS per a oferir-li la subscripció d'accions, de manera que aquesta va subscriure una ordre de compra de 160.000 accions, a raó de 3,75 euros cada acció, la qual cosa va suposar un desemborsament total de 600.000 euros.

Però a conseqüència d'una reformulació dels comptes anuals de Bankia les accions van perdre gairebé tot el seu valor en el mercat secundari i es va suspendre la seva cotització. En altres procediments, la justícia espanyola va declarar en diverses sentències que el fullet de l'emissió contenia greus inexactituds quant a la veritable situació financera de l'entitat emissora.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat