El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat aquest divendres l'absolució dels 34 acusats al judici per la sortida a borsa de Bankia. Rodrigo Rato, expresident de l'entitat i l'exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), es roba entre els beneficiats per aquesta sentència. Rato va ser acusat pels delictes d'estafa als inversors i falsedat comptable. En una sentència datada el 24 d'octubre passat de prop de 180 pàgines, la sala penal del Suprem ha posat fi a una causa que s'ha prolongat durant una dècada, des que el maig del 2012, segons informa Efe.
D'aquesta manera el Tribunal ha acabat rebutjant els recursos presentats contra la decisió que va adoptar fa dos anys, on ja absolia als acusats. Els dos recursos ara desestimats van ser formulats per les acusacions particulars que representaven AEMEC (Associació Espanyola d'Accionistes Minoritaris de Societats Cotitzades) i Bochner España. Malgrat les al·legacions de les dues entitats, el TS ha acabat avalant que tot el procés previ al salt al parquet del 20 de juliol del 2011 va ser perfectament conegut, supervisat i autoritzat pel Banc d'Espanya, i va comptar amb l'assentiment del Ministeri d'Economia. Per tant, no veu delicte.
La versió per la qual s'ha decantat el Suprem és la que van al·legar els acusats. Per exemple, Rato va asseverar que la borsa, igual que la fusió, no va ser una "decisió empresarial, sinó legal", de la qual eren "totalment partidaris" tant el Banc d'Espanya com el Govern, després de les noves exigències a les caixes. Segons la defensa de Rato, tant la decisió de fer l'operació com la determinació de fer-ho amb l'estructura de doble banc van ser resolucions "enterament contemplades pel Banc d'Espanya".
Altres fronts oberts de Rodrigo Rato
Al marge del seu paper a la sortida a borsa de Bankia, la justícia té en el punt de mira a Rodrigo Rato per presumptes delictes contra la Hisenda Pública, blanqueig de capital i corrupció. La Fiscalia Anticorrupció madrilenya va sol·licitar el passat 2021 una pena de 70 anys de presó per defraudar 8,5 milions d'euros. Durant la investigació judicial s'han trobat increments no justificats del patrimoni de Rodrigo Rato, uns imports que ascendeixen a més de 15 milions d'euros entre els anys 2005 i 2015. A més, també s'han trobat rendiments de capital mobiliari a l'exterior dels que Hisenda tampoc tenia constància.
A més, l'expresident de Bankia ja va ser condemnat pel cas de les targetes "black" a 4 anys i 6 mesos de presó, on va ingressar l'octubre del 2018. Des del febrer de 2021 Rato es troba en llibertat condicional.