Endesa ha fet un anunci històric per a l’avifauna d'Espanya: els suports elèctrics especialment dissenyats per evitar l'electrocució d'aus que ja es troben a Catalunya també s'instal·laran arreu de l'Estat espanyol. Aquest pas endavant permetrà reduir una de les principals causes de mort de les aus. A més, aquesta causa de mort afecta espècies en perill d’extinció com ara el voltor negre o l’àliga imperial. I suposa un risc d’incendi, ja que l’animal cau incandescent sobre la vegetació.
Més enllà dels nous suports que construeixi Endesa arreu del territori espanyol, la companyia treballa per adaptar els existents a un ritme de 5.000 per any amb intervencions que inclouen la instal·lació d'aïllaments, balises salvaocells i redissenys estructurals.
Es tracta d'una decisió clau en un moment en què la xarxa de distribució és essencial per a l'electrificació de la demanda i la transició energètica
Concretament, l’anunci l’ha fet Jorge Pina, director de Sostenibilitat i cap de Medi Ambient d’Endesa, en la taula rodona titulada Diàleg i cooperació per a una transició energètica compatible amb la protecció de la biodiversitat celebrada a la Universitat de Barcelona. Segons ha fet saber, aquesta mesura, que ja s’aplicava a Catalunya, s’estendrà a tota Espanya. "Totes les línies noves que construïm evitaran l'electrocució de l'avifauna, en concordança amb l'adaptació del parc existent que portem anys fent", ha indicat. I ha recordat que "sense xarxes no hi ha electrificació i sense ella no hi ha desenvolupament climàtic".
Pina també ha dedicat unes paraules a la tasca que des de Catalunya es fa en matèria de biodiversitat. Concretament, l’ha titllada de “referent” perquè fa més d'una dècada que integra criteris d’adaptació “de forma sistemàtica” per afavorir la coexistència de la xarxa amb espècies locals.
Endesa ha mantingut en els darrers anys un ritme sostingut d'adaptació de més de 5.000 suports anuals a tota la seva xarxa de distribució per reduir el risc per a l'avifauna
A aquesta nova mesura d’Endesa cal sumar-li iniciatives voluntàries incloses al seu Pla de Biodiversitat, orientades a conservar espècies protegides i a millorar-ne els hàbitats. A Catalunya, entre elles, destaca la reintroducció de l’ibis ermità a l’Alt Empordà, la tasca de reintroducció del voltor negre al Pirineu o el projecte Coracias per aconseguir que el gaig blau arreli a l'Empordà. Pots consultar més projectes d'Endesa de preservació de la biodiversitat a Catalunya clicant aquí.
Una altra bona notícia: en tràmit un nou projecte de reial decret
L'anunci s'ha fet en plena tramitació del nou projecte de reial decret, que substituirà l'actual, que va ser aprovat l'any 2008, i que endurirà les prescripcions tècniques dels suports elèctrics per evitar col·lisions. Sobre aquest nou reial decret, Pina ha demanat que reconegui les inversions fetes per les elèctriques perquè permetria accelerar la creació d’una infraestructura elèctrica més segura i ambientalment responsable.
En resum, el que canviarà respecte a l'anterior reial decret és el següent:
- Obligatorietat universal. Ja no només s'hauran d'adaptar els suports elèctrics, sinó que les elèctriques tindran un calendari estricte per reformar els existents que siguin considerats perillosos.
- Protecció contra col·lisió. El decret de 2008 se centrava molt en l'electrocució (el contacte amb el cable). El nou posa molta més pressió en la col·lisió (ocells que xoquen contra els cables), obligant a instal·lar salvaocells d'última generació.
- Finançament. S'habilitaran partides de fons europeus (Next Generation) per ajudar a la transformació de línies de titularitat privada que no pertanyen a les grans elèctriques.
En aquests moments, el text del nou reial decret està en mans del Consell d'Estat per al seu dictamen definitiu abans de passar pel Consell de Ministres per a la seva aprovació definitiva aquest mateix trimestre.
Pots consultar en detall el nou reial decret clicant aquí.
Administració, empresa, comunitat científica i tercer sector sumen forces per a la conservació de la biodiversitat
La jornada, organitzada per Endesa i SEO/BirdLife, ha reunit experts i representants institucionals per debatre com compatibilitzar el desplegament d'infraestructures energètiques amb la preservació de la biodiversitat. La sessió, que ha estat moderada pel periodista i naturalista José Luis Gallego, ha comptat amb la participació de Joan Real Ortí, professor titular de la Facultat de Biologia de la UB i investigador, Juan Carlos Atienza, representant de l’entitat SEO/BirdLife, Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Jorge Pina d'Endesa i Antoni Hernández, professor de la Facultat de Biologia de la UB i investigador.
Joan Real Ortí ha estat l’encarregat d'introduir la feina que s’ha fet a Catalunya en els darrers anys des de les institucions polítiques i acadèmiques en col·laboració amb les empreses per mitigar els accidents de l’avifauna amb els suports elèctrics. Una repassada que ha conclòs amb una idea molt clara: “l’electrocució d’aus es pot mitigar si l’administració, l’empresa i les ONG’s treballen colze a colze”.
Jordi Sargatal ha agafat el relleu d’en Joan Real per fer valdre la tasca que s’ha fet des de la Generalitat en la preservació de l’avifauna de Catalunya. Alhora, ha avisat que s’estan recuperant espècies com la cigonya o l’àliga imperial ibèrica, però que també s’estan perdent espècies “més petites” com el mosquiter o les òlibes. Sobre aquest punt, ha remarcat que aquest fenomen no és exclusiu de les aus sinó que també afecta espècies tan diverses com la mostela o la cuca de llum, per exemple.
Al seu torn, Juan Carlos Atienza de SEO/BirdLife, ha demanat a les altres companyies elèctriques que facin el mateix que Endesa. També ha lamentat que el reial decret vigent “no ha sigut tan eficaç com voldríem” i ha reclamat que el nou s’apliqui a tot l’àmbit territorial espanyol sense excepcions. “Necessitem que els annexos del nou reial decret es puguin modificar a través d’ordres ministerials”, ha afegit.
El professor i investigador Antoni Hernández ha anat un pas més enllà per fer una crida a continuar teixint aliances entre institucions, empreses, comunitat científica i ciutadania davant “el moment crític per a la humanitat en el qual ens trobem”, en referència al canvi climàtic, una amenaça per a la fauna i flora i per a tots nosaltres. “Tenim una crisi de biodiversitat molt potent i els límits de seguretat planetària s’han traspassat”, ha conclòs.
Finalment, totes les parts van coincidir en el fet que la transició energètica és un dels grans desafiaments del nostre temps, imprescindible per garantir el benestar de la ciutadania i la lluita contra el canvi climàtic. Alhora, però, és una oportunitat per repensar com desenvolupem les infraestructures sense comprometre el patrimoni natural. En aquest sentit, van concloure que cal fer-ho des de la cooperació, el coneixement i la coresponsabilitat.
Imatge principal: Fotografia d'una àliga imperial ibèrica.