El nou xéquel, la moneda d'Israel, s'ha convertit en la més forta del món, després que avui ha aconseguit un màxim històric amb el dòlar i l'euro. Un dòlar són 3,11 xéquels, mentre que un euro en són 3,56. Que un país amb 9 milions d'habitants tingui aquest fenomen econòmic és objecte de moltes anàlisis, perquè resulta curiós.
Però quines són les causes d'aquest enfortiment tan espectacular? En primer lloc cal tenir en compte que durant el mandat del primer ministre Benjamin Netanyahu, Israel es va convertir en una potència tecnològica.
Segons els economistes, en concret intervenen en l'enfortiment de la moneda diversos factors, segons Israel Noticias:
- Una massiva inversió des de l'estranger: No hi ha setmana que no s'anunciï la posada en marxa d'una empresa tecnològica israeliana per desenes, si no centenars de milions de dòlars. El moviment de capital cap a Israel comporta un augment de la demanda de xéquels, perquè els dòlars que arriben a Israel s'han de convertir a la moneda local, que queda enfortida. L'any passat, les inversions directes a l'economia israeliana van pujar a 24.000 milions de dòlars. A la primera meitat d'aquest any, ja han estat 14.000 milions de dòlars. Si la tendència persisteix, la inversió interna aquest any superarà el total de l'any passat.
- Expectació per si pugen els tipus d'interès: Tot i que el Banc d'Israel preveu que d'aquí a un any el tipus d'interès de referència se situï entre el 0,1% i el 0,25%, més alt que el tipus actual del 0,1%, però baix des d'una perspectiva històrica, el mercat local de bons està valorant les expectatives de tipus més alts, cosa que tendeix a enfortir el xéquel en previsió de més moviments d'entrada de capitals.
- El Banc d'Israel i la necessitat de moderar la inflació: Un xéquel fort serveix per moderar la inflació a Israel, i el Banc d'Israel se sent per ara còmode deixant que les forces del mercat operin lliurement. La qüestió és fins a quin nivell de tipus de canvi el Banc d'Israel mostrarà aquesta tolerància. El banc ho regula habitualment comprant divisa per moderar l'enfortiment de la moneda. Però tot i que el Banc d'Israel ha comprat gairebé 30.000 milions de dòlars des de principis d'aquest any per moderar l'apreciació del xéquel, la moneda local s'ha enfortit un 4% davant de la cistella de divises.
En general, es considera que l'enfortiment de la moneda és una bona notícia per als consumidors israelians, però alguns economistes alerten amb el precedent del denominat mal holandès. Recorda el cas dels anys 60 quan es van descobrir jaciments de gas i petroli al Mar del Nord. Això va provocar una entrada de capitals i una forta apreciació de la moneda local. Però va provocar problemes amb les importacions, perquè resultaven molt barates, i amb les exportacions, que eren cares. L'economia neerlandesa és una economia petita a escala mundial però molt oberta al comerç internacional.
A la fotografia, una moneda de xéquel de l'any 2 DC