La Seguretat Social va registrar un dèficit de 740 milions d'euros durant els nou primers mesos de l'any, després d'ingressar en aquest període 104.395 milions d'euros, un 8,6% més que l'any passat, segons les dades publicades aquest dilluns pel Ministeri de Inclusió, Seguretat Social i Migracions. El Departament que dirigeix ​​José Luis Escrivá ha destacat que el dèficit del sistema s'està reduint pel bon comportament dels ingressos per cotitzacions socials, l'augment interanual dels quals supera en 2,1 punts el de la despesa en pensions.

No obstant, cal recordar com els sindicats han titllat de "sinistre absolut" la pèrdua de fins el 20% d'ocupació dels darrers temps que ha obligat a introduir mecanismes de reforç a aquest sistema per millorar, encara que sigui en mínims, les dades que es registraven la primavera passada. Així doncs, el saldo de la Seguretat Social procedeix de la diferència entre uns drets reconeguts per operacions no financeres de 135.089 milions d'euros, amb un augment del 7,6%, i unes obligacions reconegudes de 135.829 milions, un 4,4% més que un any. En termes de caixa, la recaptació líquida del sistema arriba als 133.628 milions d'euros, amb un increment del 8,8% respecte a l'exercici anterior. Pel que fa als ingressos no financers, entre el gener i el setembre, les cotitzacions socials van pujar a 104.395 milions d'euros, un 8,6% més que el 2021.

La Seguretat Social ha explicat que aquesta millora respon a l'evolució dels ingressos per cotitzacions d'ocupats, que pugen un 9,7%, fins a 98.164 milions d'euros. A més, les cotitzacions de desocupats es xifren en 6.230 milions d'euros, un 7,3% com a conseqüència del descens del nombre d'aquests. Les transferències rebudes per la Seguretat Social són de 29.720 milions d'euros, un 4% interanual més.

D'aquesta suma, la partida més significativa correspon a les transferències rebudes de l'Estat i dels organismes autònoms, amb un total de 26.123 milions, un 5,5% més. Aquest increment té l'origen, fonamentalment, en les transferències rebudes de l'Estat per al compliment de la Recomanació primera del Pacte de Toledo 2020, amb 852 milions d'euros més.

A la contra: més despesa en pensions

L'altra cara de la moneda són les pensions. Pel costat de la despesa, les prestacions econòmiques a famílies i institucions van assolir 127.425 milions, un 4,7% més que en el mateix període del 2021. Això suposa un 93,8% de la despesa total realitzada al sistema de Seguretat Social. La partida més gran, 117.199 milions d'euros, correspon a pensions i prestacions contributives, amb un augment d'un 4,5%.

La despesa en pensions (incapacitat permanent, jubilació, viduïtat, orfandat i en favor de familiars) s'incrementa un 6,5%, fins a 103.466 milions d'euros, a causa de l'augment del nombre de pensionistes (0,8%), a la elevació de la pensió mitjana (5,4%), així com a la revaloració general del 2,5% per a les pensions contributives en compliment de la nova llei. També s'incrementen els subsidis d'incapacitat temporal, amb una despesa total de 10.136 milions d?euros, un 9,5% més que l?any anterior.

Les prestacions per naixement i cura de menor, coresponsabilitat en la cura del lactant, risc durant l'embaràs i durant la lactància natural i cura de menors afectats per càncer o una altra malaltia s'incrementen interanualment el 12,3%, fins a 2.844 milions. Les pensions i les prestacions no contributives, inclosos els complements per mínims de les pensions contributives, arriben als 10.226 milions d'euros, un 6,8% més que el mateix període de l'any passat. L'increment és motivat per la revaloració general del 3% per a pensions mínimes i no contributives.