ÚLTIMA HORA | Segueix el minut a minut del conflicte Rússia - Ucraïna
La guerra a Ucraïna ha agreujat l'escalada dels preus dels costos de producció al sector agrari arran de l'espiral alcista de les matèries primeres, que ja s'havien incrementat el darrer any amb la pandèmia. La principal preocupació és el risc de desproveïment d'alguns productes i la situació de col·lapse a la qual es poden veure abocats pagesos i ramaders perquè no podran fer front a més despeses. I, és que bona part dels cereals que s'utilitzen per a l'alimentació animal o dels fertilitzants químics amb què s'adoben els camps s'importen des d'Ucraïna o Rússia. Des de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) reclamen a l'Administració mesures excepcionals per garantir la producció d'aliments com ara exempcions fiscals i ajuts per donar liquiditat als professionals agraris.

Dependència

Espanya té una forta dependència importadora del blat de moro i de l'oli de gira-sol d'Ucraïna i del blat tou de mitjana-baixa qualitat de Rússia per a la fabricació d'alimentació animal. El conflicte bèl·lic a Ucraïna afecta especialment a les explotacions ramaderes, però sobretot als sectors porcins avícoles. L'Estat importa el 28% de blat de moro per alimentació animal d'Ucraïna, que és el quart exportador mundial d'aquest producte i la interrupció del subministrament n'ha disparat el preu. En el cas del porc, els pinsos representen entre el 60% i el 70% dels costos de producció. Cereals com ara el blat de moro, el blat o l'ordi s'estan cotitzant a "preus històrics", cosa que genera "preocupació" entre els ramaders, però també "incertesa" pel risc que es pugui arribar a una situació de desproveïment pel conflicte a Ucraïna, segons explica Robert Jaimejuan, ramader i cap de la sectorial de farratges de JARC. "En l'últim any i fins aquest gener portàvem un increment del 30% del preu del cereal, que es repercuteix en el preu de l'alimentació, i des del gener i fins ara s'ha incrementat un 50% més, cosa que representa una pujada del 80% o 90% segons el tipus de cereal", remarca.

Alguns ramaders ja alerten que no descarten haver de sacrificar els animals perquè no els podran alimentar. Arran de la guerra a Ucraïna també s'han disparat els preus d'altres matèries primeres que utilitza el sector agrari com són la llum, el gas i el gasoil. També el dels fertilitzants químics, que s'usen per adobar els camps i que s'importen majoritàriament de Rússia i Ucraïna. Paral·lelament a l'increment del cost, les empreses subministradores han aturat l'exportació de fertilitzants químics des dels països en conflicte davant la incertesa de disponibilitat de producte. Davant les dificultats per disposar de fertilitzant químic, els cerealistes estan optant per tirar menys adob i això suposa "estar per sota de les necessitats de cultiu" i, per tant, "la producció també estarà per sota del potencial productiu". 

Intervenció de l'administració

Des de JARC reclamen la intervenció del govern espanyol per garantir el proveïment d'aliments i proposa mesures excepcionals per evitar el "col·lapse" del sistema productiu, amb l'objectiu de donar liquiditat al sector i rebaixar les exigències mediambientals de la PAC que entrarà en vigor el 2023, en favor de la producció d'aliments. JARC demana excepcions fiscals en relació amb l'IRPF o la bonificació de l'ús del gasoil agrícola, entre altres. A la vegada, també sol·licita avançar la bestreta de la DUN i prorrogar un any el retorn dels préstecs de la covid per donar suport als productors, garantir la producció d'aliments i evitar també una crisi social. Per tal d'augmentar la capacitat productiva dels cultius, l'entitat demana que Brussel·les aixequi amb caràcter urgent les restriccions del 5% de Superfície d'Interès Ecològic (SIE).