L'economia catalana viu un moment dolç. Tan dolç que és fins i tot millor de l'esperat. Amb la vista sovint posada a les xifres, el 2016 deixa pas al 2017 amb la voluntat de seguir recuperant-se. Almenys econòmicament. Ara, es tracta de consolidar i continuar consolidant el camí que deixi enrere els anys de crisi. Sense oblidar, però, tot allò que hem o hauríem d'haver après. Punt per punt, endinsem-nos en les 10 claus que han marcat i seguiran marcant l'agenda econòmica catalana. De la macro a la micro, passant per l'economia dels matisos. Pressupostos, inversions, economistes, empreses, sindicats, patronals i congressos... Tothom està convidat en la transició del 2016 al 2017. 

1. T'atreveixes a fer previsions?

Catalunya s'acomiada del 2016 millor del previst. L'estimació inicial d'un creixement del PIB del 2,9% realitzada per la Conselleria d'Economia i Hisenda encapçalada pel vicepresident, Oriol Junqueras, s'ha quedat curta, ja que tot sembla indicar que l'economia catalana acabarà creixent aquest any sortint un 3,4%. El mateix que el 2015. Amb la vista posada al 2017 on es posarà a prova la solidesa de la recuperació econòmica, la nova previsió és d'un 2,9% del PIB. I si, a més, hi afegim el 2018, el PIB català arribarà fins als 230.000 milions d'euros. Un trident clau: exportacions, inversió estrangera i turisme. Encara que el mateix Junqueras s'ha atrevit a corregir el filòsof austríac Karl Raimund Popper assegurant que "no està clar" que l'economia tingui capacitat de predicció. 

2. "Els pressupostos més socials de la història"

"Els pressupostos més socials de la història". Així va presentar i representar Junqueras la seva proposta de pressupostos que inclou una partida de 5,8 milions d'euros per a processos electorals i participatius. És a dir, per poder convocar un referèndum tal com està previst com a màxim durant el mes de setembre. I a l'espera que aquests nous pressupostos del 2017 es votin i es tirin endavant a partir de febrer amb el beneplàcit de la CUP, Junqueras es mostra confiat. Més enllà de les preocupacions per quadrar el dèficit públic, la teoria de la Bóta: "Si tens l'aixeta de la bóta des d'on s'omple el porró, no necessites porró".  

3. El procés no espanta l'estranger (I)

El procés no espanta les empreses a l'hora d'invertir a i en Catalunya. Segons el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, "la realitat rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. L'inversor estranger confia en Catalunya". Segons les últimes dades de l'informe FDI Markets del Financial Times, Catalunya ha captat 14.532 milions d'euros d'inversió estrangera entre el gener del 2011 i el juny del 2016, procedent de 601 projectes que han generat 38.385 llocs de treball directe. Es diu ràpid. Tan ràpid com la llarga llista de multinacionals que han dipositat o segueixen dipositant la seva confiança a Catalunya: Tesla, Amazon, Volkswagen, Korea Telecom, Decathlon, Nestlé, Easyjet, Hewlett-Packard, Nintendo...

4. El procés no espanta l'estranger (II)

Ni inversions ni economistes. El 2016 no només ens ha deixat un gran ventall de valoracions polítiques sobre el procés sinó també, i en especial, econòmiques. El cas més sonat ha estat el del Premi Nobel d'Economia del 2001, Joseph Eugene Stiglitz, que considera que una Catalunya independent seria econòmicament viable en "un context d'obertura de mercats i en la comunitat econòmica europea". També una eminència nord-americana de primera línia a la UE com Jeremy Rifkin ha assegurat que "Catalunya és una de les primeres regions del món" i té un gran potencial davant la tercera revolució industrial de la "Internet energètica". Per últim, el professor de la Harvard Business School i assessor de governs d'arreu del món en política industrial Christian Ketels ha afegit: "es percep Catalunya com una regió econòmica líder a Europa i capdavantera en clústers i desenvolupament a tot el món". Potència industrial, història, innovació, clústers i internacionalització. En definitiva, "un lloc en què emmirallar-se."

5. Un gran repte per a la banca

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictat sentència i no hi ha marge de recurs: els bancs han de tornar tots els diners cobrats de més amb les clàusules sòl dels contractes hipotecaris. Sense retroactivitat limitada. Segons un informe del Banc d'Espanya, les "repercussions macroeconòmiques" de tornar tots els interessos cobrats indegudament abans de maig del 2013 podria implicar un cost total per al sector d'entre 5.000 i 7.600 milions d'euros. Els tribunals catalans ja s'hi han posat. 

6. Ball de cúpules: Empreses

A partir d'aquest 1 de gener, Grífols canvia de mans: de pare a germà i fill. L’actual conseller delegat de Grífols, Víctor Grífols Roura, deixarà pas com a conseller delegat al seu germà i al seu fill, Raimon Grífols Roura i Víctor Grifols. Precisament Grífols ha protagonitzat una de les operacions més grans a Espanya durant el 2016 en adquirir la unitat de diagnòstic transfusional de la companyia nord-americana Hologic per un total de 1.750 milions d'euros. De la mateixa manera, José María Álvarez-Pallete ha rellevat César Alierta al capdavant de Telefónica. També serà un any transcendent per conèixer l'evolució d'una altra històrica empresa catalana com Freixenet que ha aprofitat el mes de desembre per intentar resoldre la seva crisi d'accionariat amb un nou òrgan directiu on s'inclou un representant de cadascuna de les tres branques de la família.

7. Ball de cúpules (II): Bancs

Més ball de cúpules. El 2016 ha estat un ball de cúpules bancàries. CaixaBank ha canviat de president: d'Isidre Fainé (president de Gas Natural Fenosa des de setembre) a Jordi Gual, mentre que Banco Popular ja ha decidit apostar per Emilio Saramacho en detriment de l'encara president Angel Ron. Caldrà estar atent perquè cada vegada està guanyant més pes la figura del chairman (president del consell) que tant agrada a Europa. O el que és el mateix, separar el president del primer executiu per promoure les bones normes de govern. 

8. Ball de cúpules (III): Agents socials

I encara més. I és que després de 26 anys, Josep Maria Álvarez ha cedit la secretaria general de la UGT catalana a Camil Ros i ha marxat a Madrid a liderar la UGT a escala espanyola. El mateix Ros va reconèixer a El Nacional que a Álvarez "li van posar trabanquetes internament i externament, utilitzant el debat nacional i el dret a decidir per intentar que hi hagués gent que no el votés". Però tot i això, el van votar i va guanyar. Menys dificultats ha tingut el president de Colonial, Juan José Brugera, per assumir la presidència de l'influent Cercle d'Economia en substitució del catedràtic gallec Antón Costas. "Si es fa el referèndum i els polítics es posen d'acord, nosaltres no hi tindrem res a dir", van assegurar conjuntament durant la transició. Durant aquest 2017, s'haurà de trobar substitut de Joan Carles Gallego al capdavant de CCOO. Totes les travesses apunten a Javier Pacheco.

9. Guerra patronal

Foment del Treball i Cecot acaben el 2016 en peu de guerra però amb l'esperança de pau. La patronal catalana presidida per Joaquim Gay de Montellà ha donat un mes al seu soci del Vallès per "rectificar" el seu abast territorial. Hi treballaran conjuntament tres membres de cada casa. Però la història no acaba aquí, ja que per acabar d'adobar l'agitat món de la patronal catalana, el president de Cecot, Antoni Abad, ja ha anunciat la seva intenció de presentar-se a les pròximes eleccions per a la presidència de Foment. L'objectiu: "construir un model molt més integrador i de diàleg i debat intern per reposicionar-se davant l'empresariat i la societat".

10. Barcelona, al top 3 mundial de congressos

Malgrat que superar-se any rere any no és gens fàcil, la ciutat de Barcelona ha tornat a fer-ho convertint-se en la tercera ciutat del món amb més fires i congressos, segons l'Associació de Congressos i Convencions Internacionals (Icca en anglès). En total, 180 esdeveniments. Ara no només és agost a l'estiu sinó també durant alguns dies de febrer amb el 4YFN i el Mobile World Congress (MWC), abril amb la Fira Alimentària, maig amb el Saló del Còmic, juny amb el Sónar o octubre amb el Barcelona Meeting Point (BMP).